Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

Maria del Mar Olivé i Joan Marc Ramos

XII Congresso Internazionale dell AISC

Viladrau, un entorn poètic

Una ruta literària per observar l'espai des de diferents punts de vista

Índex

1. Rutes literàries i rutes didàctiques2. Viladrau com a espai literari3. Guerau de Liost i Marià Manent4. Propostes de futur: mirades sobre Viladrau

Itineraris culturals basats en la relació entre llocs i textos literaris. Poder de l'enllaç.Caràcter presencial.Desenvolupar la competència literària.

Les rutes literàries

Les rutes literàries han suposat un desafiament metodològic en la formació literària, amb l’establiment de connexions entre el territori i el fet literari, sobretot en l’ensenyament secundari (Soldevila, 2014)

Competències comunicatives

Comprensió lectoraLectura expressivaExpressió oralExpressió escrita

Competències digitals

Edició de webs: textos multimodals. Creació de continguts Difusió

Competències personals

Treball en equipAprenentatge vicariProjectes globals

Les rutes literàries com a dispositiu didàctic

Entenem que la ruta literària a l'aula ha de potenciar el paper actiu de l'alumnat, que no pot ser un mer receptor d'uns continguts sinó el protagonista. La ruta (i el dia de la ruta en si) passa a ser el moment culminant d'un procés en el qual es poden vertebrar el desenvolupament de competències de l'àmbit lingüístic i dels àmbits transversals. En contextos de formació de professorat, a més a més, pot desenvolupar competències professionals.

Reptes

Aquí himpodem posar les explicacions

0. Mas Vilarmau1. El Pujolar2. Ca l'herbolari3. La font del ferro4. La font de les Paitides6. Rusquelles7. El molí de Rusquelles8. La font de l'oreneta9. El poble

Itinerari

CA L'HERBOLARI

MOLÍ DE RUSQUELLES

MAS RUSQUELLES

FONT DE LES PAITIDES Entre les feixes esgraonades, cada una d’elles com un retall, brollen tes aigües mai estriades com ansa llisa de pur cristall.

FONT DE L'ORENETA Filla del cel jo soc la font de l’Oreneta, em descobrí un ocell i em coronà un poeta. Josep Carner

Rusquelles

La mirada de Guerau de Liost sobre Viladrau

L'estiueig: lloc de trobada noucentista

Recreació de la tradició: Invenció topònim Paitides

La muntanya d'ametistes

Poesia noucentista: idealització d'un paisatge

L'estiueig a Viladrau: de Sant Joan a la Festa Major (8 de setembre: Mare de Déu de l'Erola) Creació Hostal Bofill (1898) Pervivència de la colònia d'estiuejants actualitat

Ca l'Herbolari

La mirada de Marià Manent sobre Viladrau

El dietari com a gènere literari

El Vel de Maia sobre la Guerra Civil

Família Manent:tres rutes

19 gener 1937 Després d’unes setmanes d’angoixa, de depressió terrible; després d’aquelles nits negres a la ciutat, amb els llumets de gas tot just visibles al llarg del carrer desert; i d’escoltar interminablement les noves tràgiques i els discursos violents i inflamats de la ràdio, barrejats amb la música més absurdament incongruent i lleugera, ens vam instal·lar en aquest recer muntanyenc, on la pau verda dels arbres semblava un paradís. Els primers dies prenia banys de sol, bevia àvidament l’aigua glaçada. Era un oasi tranquil en un món de tragèdia. Els nens jugaven sota els avets. Passàvem llargues estones damunt l’herba, entre clavells de pastor i campànules blaves. El regust de la mort, la imatge del foc i de la sang s’esvaïen com un malson.

En l'obra de Manent ens tobem amb una sensibilitat especial: delicadesa, sentiment del temps, connexió amb la natura, atenció als detalls més quotidians, refinament, disposició contemplativa, serenitat i ritme reposat, estima pel silenci... (Balaguer, 1993)

Mirada sobre la naturalesa: floraMirada social: diferents tipus d'ocupació de l'espaiMirades sobre la literatura tradicional: llegendesMirades artístiques per representar l'espai.Reflexió sobre la difusió: marca

Futures línies de treball:

Futures línies de treball:

"Sense dubte, ha estat una experiència cultural i educativa que ens ha agradat i de la qual ens emportem uns records divertits. Una sortida ben recomanable pels estudiants que estiguin interessats en la literatura i la poesia."

Marina

Gràcies!

DossierRuta

A l’aigua, divina joia (III)Oh, l’aigua nacarina germana de la llum que et perds, feta polsina Com volador perfum, que cantes nit i dia i, en pròdig devessall, cascadejant avall,escampes l’alegria! de ta carícia pura la màgica flonjura amoixa la natura, com una mà de nina el front de la padrina oh voluptat divina!JAUME BOFILL I MATES, La muntanya d’Ametistes (1908)