artists, architectures, libraries

Artists, architectures, libraries Artistes, arquitectures, biblioteques Artistas, arquitecturas, bibliotecas

Exposició fotogràfica Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró

Fotografies d'Albert Güell Juanola

Novembre - Desembre de 2018

Versió mòbil

ARTISTS, ARCHITECTURES AND LIBRARIESPhotographic Exhibition Pompeu Fabra Library in MataróWhen we look at a photograph -or any kind of image- instinctively we install on our eyes a series of filters in form of values, prejudices and cultural and contextual conditioning that will give a unique and personal meaning of that image. If in add we considerate the personal filters that the photographer put in when he pressed the bouton, we realize that the image that we look at is a housing, an object that has a certain aesthetic, but that is impossible to know or interpret completely through a simple look.It is true that, if we are sharing cultural context, consensus and debate can be established on the general sense, intentionality or even about the aesthetic pleasure or discomfort that may lead to the vision of that image. That suggest like the false is the old phrase which says: "a picture is worth a thousand words". Without an ideological or contextual structure where we can relate that image, we have nothing, not even the mirror of a moment.For me, photography is a type of research tool in which the image obtained can be a trigger, a process or a result, but it is rarely an autonomous object, disconnected or merely aesthetic. As we have said, it is the look, the way and the intention with which one looks, both on the part of the photographer and later by the observer, which ends up constructing one (s) meaning (s). For me, this is what matters most, that the image - without artificial or spectacular effects - activate the gaze. The rest is own of each person.About this exhibitionThe photographs in this sample belong to three series that I'm making for years. They are related to some narrative projects that I did or that I'm working in this moment. But, actually about this, photographyc issues and works, I think that I never will can found its finish and always it are staying open.On the other hand, technically, many of the photographs are took with a negative and developed in the dark room. I have nothing against digital photography, on the contrary, it is extremely practical and efficient (I also use, sometimes, a digital camera!), But let's say that, in certain creative processes, the old photographic chemistry forces me to be more reflective and It gives me the feeling that I'm more involved in the final creation. Albert Güell Juanola, 2018

Albert Güell i Juanola (Barcelona 1964)Master's Degree in Education and ICT, Degree in Humanities and Certified in Audiovisual Media. He lives in Mataró since 1993.He writes narrative and create editorial projects. As an instructional designer, he develops educational projects online.He published a wide range of works in Catalan and Spanish, including L’ull de Bronze (Cossetània 2011, winner Ribera d'Ebre 2010 Prize), Jo no volia escriure aquest llibre (Animallibres 2017) and La Odisea de Ohesido Sesilú (SD Edicions, 2018)

ARTISTES, ARQUITECTURES I BIBLIOTEQUESExposició Fotogràfica Biblioteca Pompeu Fabra de MataróQuan mirem una fotografia ―o qualsevol imatge― instintivament instal·lem a la nostra mirada una sèrie de filtres en forma de valors, prejudicis i condicionaments culturals i contextuals que atorgaran un significat únic i personal d’aquella imatge. Si a això hi sumem els filtres personals que va posar el fotògraf en el moment de fer la presa ens adonem que la imatge que mirem és una carcassa, un objecte que té una determinada estètica, però que és impossible de conèixer o interpretar completament només per aquella aparença.És cert que, compartint context cultural, es poden establir consensos i debats sobre el sentit general, la intencionalitat o fins i tot del plaer o desgrat estètic que pot provocar la visió d’aquella imatge. Tanmateix, no hi ha frase més falsa que aquella que diu: «una imatge val per mil paraules». Sense una estructura ideològica o contextual on puguem posar en relació aquella imatge no tenim res, ni tan sols el mirall d’un moment.Per a mi la fotografia és una mena d’eina d’investigació en la qual la imatge obtinguda pot ser un detonant, un procés o un resultat, però rara vegada és un objecte autònom, desconnectat o merament estètic. Com hem dit és la mirada, la forma i la intenció amb la qual es mira, tant per part del fotògraf com després per l’observador, la que acaba construint un(s) significat(s). Per a mi, és això el que més importa, que la imatge ―sense artificis ni efectes espectaculars― activi la mirada. La resta és cosa de cadascú.Sobre aquesta exposicióLes fotografies d’aquesta mostra pertanyen a tres sèries que estic realitzant de fa anys i que estan relacionades amb alguns projectes de narrativa que he realitzat o estic realitzant i que dificilment es puguin donar mai per acabats. Per altra banda, tècnicament, moltes de les fotografies estan realitzades amb negatiu de mig format i revelades al laboratori. No tinc res en contra de la fotografia digital, ans al contrari, és summament pràctica i eficient (també uso una càmera digital!), però diguem que, en determinats processos creatius, la vella fotografia química m’obliga a ser més reflexiu i em fa l’efecte que m’implico més en la creació final. Albert Güell Juanola, 2018

Albert Güell i Juanola (Barcelona 1964)Máster en Educació i TIC, Graduat en Humanitats i titulat en audiovisuals. Resideix a Mataró des del 1993.Escriu narrativa i crea projectes editorials. Com a dissenyador tecnopedagògic desenvolupa projectes educatius en línia.Ha publicat una quinzena d'obres, tant en català com en castellà, entre les que es poden destacar L'ull de Bronze (Cossetània 2011, Premi Ribera d'Ebre 2010) o No Volia escriure aquest llibre (Animallibres 2017)La Odisea de Ohesido Sesilú (SD Edicions, 2018)

https://albertguell-llibres.blogspot.com.es/ https://es.linkedin.com/in/albertguelljuanola

ARTISTAS, ARQUITECTURAS Y BIBLIOTECASExposición Fotográfica Biblioteca Pompeu Fabra de MataróCuando miramos una fotografía -o cualquier imagen- instintivamente instalamos en nuestra mirada una serie de filtros en forma de valores, prejuicios y condicionamientos culturales y contextuales que otorgarán un significado único y personal de aquella imagen. Si a esto le sumamos los filtros personales que puso el fotógrafo en el momento de hacer la toma nos damos cuenta de que la imagen que miramos es una carcasa, un objeto que tiene una determinada estética, pero que es imposible de conocer o interpretar completamente sólo por aquella apariencia.Es cierto que, compartiendo contexto cultural, se pueden establecer consensos y debates sobre el sentido general, la intencionalidad o incluso del placer o desagrado estético que puede provocar la visión de aquella imagen. Sin embargo, no hay frase más falsa que aquella que dice: «una imagen vale por mil palabras». Sin una estructura ideológica o contextual donde podamos poner en relación esa imagen no tenemos nada, ni siquiera el espejo de un momento.Para mí la fotografía es una especie de herramienta de investigación en la que la imagen obtenida puede ser un detonante, un proceso o un resultado, pero rara vez es un objeto autónomo, desconectado o meramente estético. Como hemos dicho es la mirada, la forma y la intención con la que se mira, tanto por parte del fotógrafo como después por el observador, la que acaba construyendo un (os) significado (s). Para mí, esto es lo que más importa, que la imagen -sin artificios ni efectos espectaculares- active la mirada. El resto es cosa de cada uno.Sobre esta exposiciónLas fotografías de esta muestra pertenecen a tres series que estoy realizando desde hace años y que están relacionadas con algunos proyectos de narrativa que he realizado o estoy realizando y que difícilmente se puedan dar nunca por terminados. Por otra parte, técnicamente, muchas de las fotografías están realizadas con negativo de medio formato y reveladas en el laboratorio. No tengo nada en contra de la fotografía digital, al contrario, es sumamente práctica y eficiente (también uso una cámara digital!), Pero digamos que, en determinados procesos creativos, la vieja fotografía química me obliga a ser más reflexivo y me parece que me implico más en la creación final. Albert Güell Juanola, 2018

Albert Güell i Juanola (Barcelona 1964)Máster en Educación y TIC, Graduado en Humanidades y titulado en audiovisuales. Reside en Mataró desde 1993.Escribe narrativa y crea proyectos editoriales. Como diseñador tecnopedagógico desarrolla proyectos educativos en línea.Ha publicado una quincena de obras, tanto en catalán como en castellanol, entre las que se pueden destacar L'ull de Bronze, (Cossetània 2011, Premio Ribera de Ebro 2010) o No volia escriure aquest llibre (Animallibres 2017) y La Odisea de Ohesido Sesilú, SD Ediciciones 2018

Artists in their workshopIn 2010, the novel The Bronze Eye (Cossetània, 2011) won the XXXIV edition of the Ribera d'Ebre narrative prize. The story presents the difficult relationships between a sculptor and his personal research on the nature of art, the nature of success and the nature of love and friendship.In the writing and documentation process, I spoke with several artists. While conversations flowed without the need to take notes, conversely, the dialogues caused the need to build a visual note. In this sense, the notes were instead of being made in written words were converted otherwise a capture on impressions. After, when they were observed they gave rise to the construction and re-elaboration of the meaning, in an open and dynamic way (remember that it is what Plato will making to say to Socrates in Fedra about the inconveniences of retaining the memory of writing: it is limited to always mean a single and the same thing).Actually is that with the published novel the photographic project has continued because, in short, it is a way of constantly rewriting a story - and perhaps preparing a new one.

Ramon Massana, a sculptor / escultor. Barcelona 2010

Artistes al seu tallerL’any 2010 la novel·la L’ull de bronze (Cossetània, 2011) va guanyar la XXXIV edició del premi Ribera d’Ebre de narrativa. La novel·la presenta les difícils relacions entre un escultor i la seva recerca personal sobre la natura de l’art, la natura de l’èxit i la natura de l’amor i l’amistat.En el procés d’escriptura i documentació vaig parlar amb diversos artistes. Si bé les converses fluïen sense necessitat de prendre notes sí que, en canvi, els diàlegs van provocar la necessitat de prendre notes visuals; unes notes que en lloc de ser fetes en paraules escrites fossin altrament un contenidor d’impressions; que quan fossin observades donessin marge a la construcció i reelaboració del significat, d’una forma oberta i dinàmica (recordem que li fa dir Plató a Sòcrates a Fedre sobre els inconvenients de confiar el record a l’escriptura: es limita a significar sempre una sola i mateixa cosa).El cert és que ja amb la novel·la publicada el projecte fotogràfic ha continuat perquè, en definitiva, és una forma de reescriure constantment una història ―i potser de preparar-ne una de nova.

Artistas en su tallerEn 2010 la novela L'ull de Bronze (Cossetània, 2011) ganó la XXXIV edición del premio Ribera d'Ebre de narrativa. La novela presenta las difíciles relaciones entre un escultor y su búsqueda personal sobre la naturaleza del arte, la naturaleza del éxito y la naturaleza del amor y la amistad.En el proceso de escritura y documentación hablé con varios artistas. Si bien las conversaciones fluían sin necesidad de tomar notas, en cambio los diálogos provocaron la necesidad de tomar notas visuales; unas notas que en lugar de ser tomadas en palabras escritas fueran, mas bien, un captador de impresiones; que cuando fueran observadas dieran margen a la construcción y reelaboración del significado, de una forma abierta y dinámica (recordemos que le hace decir Platón a Sócrates en Fedro sobre los inconvenientes de confiar el recuerdo a la escritura: se limita a significar siempre una sola y misma cosa).Lo cierto es que ya con la novela publicada el proyecto fotográfico ha continuado porque, en definitiva, es una forma de reescribir constantemente una historia -y tal vez de preparar una nueva.

Manuel Cusachs, a sculptor / escultorÒrrius 2011

Iganasi Sarrias, a sculptor / escultor. Saus 2009

Pilar Valeriano, a painter. / pintora. Sant Marti de Centelles 2011

Parés de Mataró. a painter / pintor. Mataró 2015

ArchitectureArchitecture has always fascinated me as a framework where human relationships occur; fully artificial environments become the natural context where everything happens to us. From the beginning of time, architecture is an intermediary between human beings and the environment; it shelter, it defence, it represents, it symbolizes... Thinkers like Mircea Eliade (1907-1986) observe that the forms that take the constructions (circular or rectangular, and already in the Neolithic) symbolize and reflect the perception that human beings have of their relationship with the cosmos. Let's say, in general, the structure of houses is much more than a technical and / or aesthetic solution.From time ago, I am working on a narrative project in which architecture and landscape play a leading role. In this sense, I began to photograph buildings that I was interested in seeing "closely": temples, offices, homes, museums, gardens, mazes... Certainly, in this case, the first value that I intend to retain is the contemporary aesthetic fact with the idea of asking: Tell me if those structures that make up the landscape also determine our perception of the world.

Edifici Espenyes. Brullet arquitectes. Mataró (foto) 2010

ArquitecturaSempre m’ha fascinat l’arquitectura com a marc on es produeixen les relacions humanes; entorns totalment artificials esdevenen el context natural on tot ens passa. Des del principi dels temps, l’arquitectura és un intermediari entre l’ésser humà i l’entorn; l’aixopluga, el defensa, el representa, el simbolitza... Pensadors com Mircea Eliade (1907-1986) observen que les formes que prenen les construccions (circulars o rectangulars, i ja en el neolític) simbolitzen i reflecteixen la percepció que té l’ésser humà de la seva relació amb el cosmos. Diguem doncs que, en general, l’estructura de les cases és molt més que una solució tècnica i/o estètica.Fa temps que treballo en un projecte narratiu en el qual l’arquitectura i el paisatge hi tenen un paper preponderant. En aquest sentit vaig començar a fotografiar edificis que m’interessava veure “de prop”: temples, oficines, habitatges, museus... Certament, en aquest cas, el primer valor que pretenc retenir és el fet estètic contemporani amb la idea de preguntar-me sobre si aquelles estructures que constitueixen el paisatge també determinen la nostra percepció del món.

ArquitecturaSiempre me ha fascinado la arquitectura como marco donde se producen las relaciones humanas; entornos totalmente artificiales se convierten en el contexto natural donde todo nos ocurre. Desde el principio de los tiempos, la arquitectura es un intermediario entre el ser humano y el entorno; le cobija, le defiende, le representa, le simboliza ...Pensadores como Mircea Eliade (1907-1986) observan que las formas que toman las construcciones (circulares o rectangulares, y ya en el neolítico) simbolizan y reflejan la percepción que tiene el ser humano de su relación con el cosmos. Digamos pues que, en general, la estructura de las casas es mucho más que una solución técnica y / o estética.Hace tiempo que trabajo en un proyecto narrativo en el que la arquitectura y el paisaje tienen un papel preponderante. En este sentido empecé a fotografiar edificios que me interesaba ver "de cerca": templos, oficinas, viviendas, museos ... Ciertamente, en este caso, el primer valor que pretendo retener es el hecho estético contemporáneo con la idea de preguntarme sobre si aquellas estructuras que constituyen el paisaje también determinan nuestra percepción del mundo.

Torre Agbar, Edifici DHUB, Encants i Plaça de les Glòries (in remodeling / en remodelació / en remodelación) Barcelona. (foto) 2014

Esglesia Sant Joan Bosco, Barcelona. Francesc Escudero i Ricard Sancho aquitectes. Anys 70 del s XX. 2011

Antic Balneari de Can Rius. Caldes de Montbui. Arquitecte Enric Sagnier, 1893 . (Restored / Restaurat / Restaurado 2011-12)Foto 2015

Nau Gaudí. MataróArquitecte Antoni Gaudí, (1878) restored / rehabilitada / restaurada arquitectes Manuel Brullet Tena i Alfonso de Luna 2008.Site of Bassat's Contemporary Art Collection Seu de la col·lecció d'art contemporani BassatSede de la colección de arte contemporaneo BassatFoto 2016

LibrariesKilometres and kilometres of shelves contain, in writing, the ideas that make up the structures that support reality, what we are; there is everything there ... or at least there is the known information. However, it is information, not knowledge stricto sensu. Knowledge is what each one builds in his mind when he contacts new information, relates them to what he already knows and finally gets a unique and genuine product.Certainly the libraries facilitate the encounter with the knowledge and, what is more interesting, from the specialties of each one, from the way in which the books are classified and ordered, based on the relationships that we can establish between all of them Factors, we will discover that knowledge is not at all unicursal; There are many simultaneous knowledge.Aby Warburg (1866-1929) conceptualized, and put into practice, the "neighbouring" of books, as a classification formula, in his prodigious Mnemosyne library in Hamburg. He opened an intelectual itineraries in order to put in contact thoughts that could to shed light on a subject or, why not, to construct the own subject. That open an infinite perspective. This fascinating idea led me, of course, to another project, still under construction, and faithful to my method, I started this series of photographs; a kind of immersion in the lands of books to try, at the way of an anthropologist, to understand how they relate, books, people, ideas ... and, in the end, to see what stay from all this.

Biblioteca Jacques Dupin. Fundació Joan Miro. (Barcelona 2017)

BibliotequesQuilòmetres i quilòmetres de lleixes contenen, per escrit, les idees que configuren les estructures que suporten la realitat, el què som; allà hi és tot... o almenys hi és la informació coneguda. Ara bé; és informació, no coneixement stricto sensu. El coneixement és allò que cadascú construeix en el seu magí quan posa en contacte les informacions noves, les relaciona amb el que ja coneix i finalment n’obté un producte únic i genuí.Certament les biblioteques faciliten l’encontre amb el coneixement i, el que és més interessant, a partir de les especialitats de cadascuna, a partir de la forma com els llibres estan classificats i ordenats, a partir de les relacions que puguem establir entre tots aquests factors, descobrirem que el coneixement no és en absolut unicursal; hi ha molts coneixements simultanis.Aby Warburg (1866-1929) va conceptualitzar, i posar en pràctica, el “veïnatge” dels llibres, com a fórmula de classificació, en la seva prodigiosa biblioteca Mnemosyne d'Hamburg. Així posava en contacte pensaments que podien fer veure un tema, o construir el propi tema, des d’infinites perspectives. Aquesta idea fascinant em va portar, és clar, a un altre projecte, encara en construcció, i fidel al meu mètode, vaig començar aquesta sèrie de fotografies; una mena d’immersió en els regnes dels llibres per mirar de comprendre com es relacionen, llibres, persones, idees... i, al final, veure què se’n treu de tot plegat.

BibliotecasKilómetros y kilómetros de estantes contienen, por escrito, las ideas que configuran las estructuras que soportan la realidad, lo que somos; allí está todo ... o al menos esa es la información conocida. Ahora bien; es información, no conocimiento stricto sensu. El conocimiento es lo que cada uno construye para si cuando pone en contacto las informaciones nuevas, las relaciona con lo que ya conoce y finalmente obtiene un producto único y genuino.Ciertamente las bibliotecas facilitan el encuentro con el conocimiento y, lo que es más interesante, a partir de las especialidades de cada una de ellas, a partir de la forma como los libros están clasificados y ordenados, a partir de las relaciones que podamos establecer entre todos estos factores, descubriremos que el conocimiento no es en absoluto unicursal; hay muchos conocimientos simultáneos.Aby Warburg (1866-1929) conceptualizó, y poner en práctica, la "vecindad" de los libros, como fórmula de clasificación, en su prodigiosa biblioteca Mnemosyne de Hamburgo. Así ponía en contacto pensamientos que podían arrojar luz sobre un tema o, directamente construir el propio tema, desde infinitas perspectivas. Esta idea fascinante me llevó, claro, a otro proyecto, aún en construcción, y fiel a mi método, empecé esta serie de fotografías; una especie de inmersión en los reinos de los libros para tratar de comprender cómo se relacionan, libros, personas, ideas ... y, al final, ver qué se saca en claro de todo esto.

Biblioteca Museu Arxiu Santa Maria de Mataró. 2018

Biblioteca centre d'estudis i arxiu MACBA. Barcelona 2017

Biblioteca Balmesiana. Barcelona 2017

Biblioteca Arús. Barcelona 2018

https://albertguell-llibres.blogspot.com.es/

https://es.linkedin.com/in/albertguelljuanola

For a more information, to see more photographs or to know about my works as a writer, please visit:Per a més informació, altres fotografies i obra literària publicada poden visitar:Para más información, ver más fotografias o conocer la obra literaria publicada, por favor visiten: