Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

Eduard Iniesta, composició Marta Gil, dramatúrgia

AdeBROSSACantània '19

Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998. Fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.

Joan Brossa i Cuervo

http://www.fundaciojoanbrossa.cat/index.php?idmenu=1

La poesia és com l’electricitat, que és a tot arreu. L’A és l’alfa, la porta de l’alfabet, l’entrada a la literatura, el principi de l’expressió literària. Si agafes una A i la gires a l’inrevés, hi veus un cap de bou!”. Cal canviar d’òptica i no pas de temàtica .En poesia començo treballant molt el llenguatge; més endavant vaig notar el gruix de la perruca i aleshores, del que es tractava, era de treure aquesta perruca i ensenyar el poema. Simplificar per obtenir una intensitat més gran. Si les paraules són les coses, també pots servir-te de les coses, per fer metàfores. ... La poesia no és poesia si no obre finestres!

En Brossa trobem molts registres o gèneres diferents: la poesia literària pròpiament dita, el teatre, el cinema, la poesia visual, els objectes, els cartells, les instal·lacions, els poemes corporis, etc. Però en el fons, com ell mateix va dir, tot eren «cares d'una mateixa piràmide». Des dels seus principis, Brossa només parla de «poesia». Tant li fa que escrigui «teatre» (o el que després va anomenar «accions»), imatges hipnagògiques, proses, guions de cinema o sonets. I també aplica la paraula «poema» a les seves primeres creacions artístiques, quan entre 1941 i 1942 dibuixa el que anomena «poemes experimentals» o quan després crea objectes. Fins i tot, quan els poemes escrits passen a ser fragments de diaris, el mot «poema» no hi falta mai. Tot i la diversitat genèrica desenvolupada, podríem convenir que tota s’agrupa al voltant de tres elements substancials i essencials, presents en tota la producció brossiana: la poesia, l'acció i la visió. Totes tres s’entrecreuen de manera que cadascuna està empeltada de les altres i les etiquetes (poesia literària, poesia escènica o poesia visual) són simplement una qüestió de noms. Tot depèn del llenguatge que s’usi.

Tota la poesia de Brossa és plena de referències a la visualitat. Potser per això Brossa s’introduí també en el món de la plàstica.

Visió

La poesia escènica brossiana es caracteritza pel trencament de convencions i gèneres, a fi de trobar noves possiblitats poètiques a l'acció. La seva producció teatral s’inicià l’any 1944.

Acció

Joan Brossa començà escrivint imatges hipnagògiques durant el període immediatament posterior a la Guerra Civil espanyola.

Paraula

cares d'una mateixa piràmide

Un poeta mag o un mag poeta?

La funció social de l'Art

Joan Brossa

Per què la A?

Imprescindibles

Eclipsi, 1988

Cinema

Esse de peix

Tu

Dos

Adéu

Poema objecte

Kembo

Tinter abocat

Piano

Escala

Guant correu, 1967

Propostes didàctiques per a nivells inicials

Poemes de Joan Brossa amb propostes didàctiques

Una Altra proposta didàctica

Aprendre amb Joan Brossa

Twittera Brossa

pensabrossaments

Cantània i BrossA

VERSOTS DE CARNAVAL Em compraré una màscara de bruixa vella per pegar a tort i a dret amb la paella. Et compraràs una màscara de camaleó i així podràs mudar de pell i fer el bacó. Es comprarà una màscara de mariscal, i el marisc trobarà que hi falta sal. Es compraran dues màscares de caçador, i amb unes escopetes duran la por. Quan ens traurem la màscara tothom s’adonarà que la disfressa és màgia que mai no enganyarà. I és que és el Carnaval el temps del disbarat que invita a descobrir la veritable falsedat.

CARNAVALL’ocell miola El gat esbiega La cabra renilla El cavall bramula La vaca bela El xai lladra El gos gruny El porc udola El llop brama El ruc bruela El toro piula El pollet rauca La granota parrupa El colom mugeix El bou cloqueja L’oca enraona L’home escataina La gallina refila... Si la igualtat comporta identitat, només som un de sol. Brossa, Joan. “Carnaval”. Passat festes. 1993-1995. Barcelona: Empúries, 1995

Miquel Desclot(Poema inspirat amb Facècies de Carnaval de Gianni Rodari)

JOU... Jou Cuc Pou Duc Fou Suc Sou Truc Do Fiu Jo Riu Tro Viu.Malviatge, 1954

Els mots corren a canviar-se de vestit. Baixen els telons, i les bambolines vénen de nou damunt els bastidors. Els subjectes, els verbs i els adverbis, ja vestits d’altra manera, tornen a escena. Resta un grup d’adjectius mirant pel forat del teló. El poema següent ara començarà. Homenatge a Pompeu Fabra Els ulls i les orelles del poeta, 1961

PONTAquest és el camí que serveix per passar del poema anterior al següent. El cigne i l’oc, 1964

EL JARDÍ DE LA REINA. CANÇÓ ENFADOSA. Aquest és el jardí de la Reina. Aquesta és la clau del jardí de la Reina. Aquesta és la cinta que sosté la clau del jardí de la Reina. Aquest és el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de la Reina. Aquests són els ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de la Reina. Aquestes són les mans que han fet ombra als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de la Reina. Aquest és el cabell que han pentinat les mans que han fet ombra als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de la Reina. Aquesta és la font que ha mullat el cabell que han pentinat les mans que han fet ombra als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de la Reina. Aquest és el caminal que voreja la font que ha mullat el cabell que han pentinat les mans que han fet ombra als ulls que brillen com el peix que ha mossegat la cinta que sosté la clau del jardí de la Reina.

PETITA ODA EN DIJOUS Em sé fer uns peixos de fusta Panxarruts, no gaire grans; Els empleno de llimalla Tocada amb la pedra imant I els acoloreixo a l'oli Perquè siguin fulgurants. Ensenyo els peixos i explico Que veurem com nedaran Tots dos sols dins una bóta; I, un cop a l'aigua posats, Demano un bocí de coca I els el dono amb una mà. (Però jo, sense que es vegi, Hi barrejo pedra imant I així sembla, pels qui miren Que els peixos vénen nedant.) Damunt l'aigua i sota els núvols si hi ha coses per contar! Milers de llums brillarien si la bóta fos el mar I els espectadors que miren Fos tota la humanitat, I els peixos que m'engipono Fossin uns peixos navals Que llisquessin per les ones com ocells per l'aire blau.

ECO -Explica’m, tu, què és el sol. -El sol. -Explica’m què és la lluna. -La lluna. -I per què en Pere plora amb desconsol? -Perquè en sa vida no ha tingut fortuna. -I les muntanyes què són? I els estels? -No són més que els estels i les muntanyes. -I aquestes canyes? I aquestes arrels? -Doncs no són més que això: arrels i canyes. -I aquesta taula? I aquest balancí? I aquestes mans que fan ombra xinesa? Digues: i el món? I l’home? -Heus aquí l’última forma de la saviesa:Mira’t a fons, afirma sempre el que és i aprèn amb seny que no pots fer res més. Rua de llibres (1980)

La Humanitat Jo i una altra persona som un parell. Molts com nosaltres formen un nombre de gent. Gran nombre de persones són una multitud. Una multitud de gent un poble. Un poble una nació. Moltes nacions un continent. Els continents la Humanitat.

Sonet de paper Agafes i doblegues el sonet,que formi quatre gruixos de paper i hi marques tres rectangles ABB A de manera que s'aguanti dret. Després, i quan els tinguis doblegats, ajunta'ls per la línia de punts DD; plegats els tres quartets ben junts, retalla'n el que sobri pels costats. Llavors has de tallar l'apariat; fer-ho pel llarg i, quan el tinguis pla, aguanta bé la forma amb una mà i amb l'altra deixa el fons en llibertat. Veuràs com el poema i cada vers mouen les ales pel teu univers.Llumenerada (1961-1963):

GUANTSDeu, nou, vuit, set, sis. Un, dos, tres, quatre, cinc. Cinc i sis: onze dits. El saltamartí, 1963

Cap de bou

Elegia al Che

Antifaç

Lletra Ballarina

Alfa

Barret

Senyor

Poema visual (1969)

"Joan Brossa jove. Al camp amb barret de copa"