Cinema i Literatura

CINEMA I LITERATURA

eixa relació entrel'amor i l'odi

"A totes i tots els que vulguen experimentar el desig de comprovar si tot el que es diu respecte a la relació entre el cinema i la literatura els recomanem la lectura de les obres i la visió de les pel·lícules. Aquest és el millor camí per a elaborar una opinió pròpia", tal i com ens diu Carlos A. Cuéllar Alejandro.(Cuéllar Alejandro, 1998)

Índex

5. La més fantástica

12. ...I més encara

10. La més filmada

8. La millor adaptada

6. La més "adrenalítica"

1. La més fidel a l'original

2. El thriller més perfecte dels 90

3. La més terrorífica

4. La més esperançadora

11. La més filosòfica

7. La més escandalosa

9. De la narrativa breu a la gran pantalla

The Godfather és una pel·lícula nord-americana de 1972 dirigida per Francis Ford Coppola i produïda per Albert S. Ruddy. Està basada en la novel·la homònima escrita per Mario Puzo, publicada en 1969...

El Padrino (1972)

Index

Calo: "In Sicily, women are more dangerous than shotguns."

En 1973 guanyà tres Premis Òscar per millor actor (Marlon Brando), millor pel·lícula i millor guió adaptat (Mario Puzo y Francis Ford Coppola). La novel·la, de gènere criminal, detalla la història fictícia d'una família de la màfia siciliana assentada a Nova York, encapçalada per Don Vito Corleone. La trama transcorre entre els anys 1945 i 1955, i proporciona el rerefons de Vito des de la seva infantesa, fins a la seva maduresa. Mario Puzo va adaptar el guió al costat de Coppola i Robert Towne, aquest últim sense ser acreditat. A diferència del que ocorre en la novel·la, el director i el novel·lista no van permetre fer salts en el temps, com succeeix sovint en el llibre, i reprendre part del que ja s'havia comptat amb un personatge, relatant-ho des del punt de vista d'altres personatges i en altres circumstàncies. A més, Coppola va reduir les trames secundàries i va acurtar visiblement el desenvolupament d'alguns personatges secundaris. [consulta: 23 de marzo de 2018]. Disponible en: https://es.wikipedia.org/wiki/El_padrino_(pel%C3%ADcula) https://es.wikipedia.org/wiki/El_padrino_(novela)

Fes clic sobre la portada per trobar-lo a Polibuscador

Novel·la de misteri i terror, original de Thomas Harris. Considerada l'obra més famosa de la sèrie Hannibal Lecter...

El silencio de los corderos (1988)

Index

Clarice Starling: [Hannibal Lecter has escaped] "He won't come after me."Ardelia Mapp: "Oh really?"Clarice Starling: "He won't. I can't explain it... He - he would consider that rude."

La novel·la va ser adaptada al cinema amb títol homònim en 1991, aconseguint 7 candidatures als premis Óscar, de les quals va obtenir 5, els cinc guardons principals: millor pel·lícula, director(Jonathan Demme), guió adaptat(Ted Tally), actor (Anthony Hopkins) i actriu (Jodie Foster). Explica la història de Clarice Starling, una jove detectiu en formació del FBI qui busca l'ajuda del Doctor Lecter, amb l'objectiu d'empressonar a un altre assassí en sèrie conegut com «Buffalo Bill». [consulta: 3 d'abril de 2018]. Disponible en: https://es.wikipedia.org/wiki/The_Silence_of_the_Lambs_(novela)

Fes clic sobre la portada per trobar-lo a Polibuscador

Títol original: "The Shining". És la tercera novel·la de terror de l'escriptor nord-americà Stephen King, publicada en 1977. El títol es va inspirar en la cançó de John Lennon...

El Resplandor (1977)

Index

Danny Torrance: "Redrum. Redrum. REDRUM! "[Wendy sees the word in the mirror which spells "murder" backwards]

El títol es va inspirar en la cançó de John Lennon "Instant Karma!", que conté la línia «We all shine on...» King va voler al principi posar-li el títol The Shine, però ho va canviar quan es va adonar que "shine" era un títol molt despectiu per a les persones de color. Va ser el seu primer bestseller en tapa dura, la qual cosa el va posicionar com un preeminent escriptor del gènere d'horror. Stephen King es va basar en el conte La màscara de la Mort Vermella d'Edgar Allan Poe. A més, el llibre explora el tema de l'alcoholisme i la relació de pares i fills. La novel·la va ser adaptada com a pel·lícula i dirigida per Stanley Kubrick, estrenant-se en 1980. Posteriorment es va realitzar una miniserie de televisió en 1997. Al setembre del 2013 King va publicar una seqüela d'aquesta novel·la titulada Doctor Sueño. [consulta: 3 de abril de 2018]. Disponible en: https://es.wikipedia.org/wiki/El_resplandor_(novela)

Fes clic sobre la portada per trobar-lo a Polibuscador

Slumdog Millionaire (titulada "¿Quién quiere ser millonario? " o també anomenada "Quisiera ser millonario" a Hispanoamèrica) és una pel·lícula Indi-britànica de 2008, dirigida per Danny Boyle...

Index

¿Quién quiere ser millonario? (2008)

Police Inspector: "Money and women. The reasons for make most mistakes in life. Looks like you've mixed up both."

Slumdog Millionaire (titulada ¿Quién quiere ser millonario? també anomenada Quisiera ser millonario a Hispanoamèrica) és una pel·lícula Indi-britànica de 2008, dirigida per Danny Boyle i escrita per Simon Beaufoy, guanyadora de 8 Premis Óscar. Entre ells: millor pel·lícula, millor director, millor guió adaptat i millor banda sonora. La pel·lícula està basada en la novel·la Qui vol ser milionari? (títol original: Q & A), de l'escriptor i diplomàtic indi Vikas Swarup. El guionista Simon Beaufoy va escriure Slumdog Millionaire amb la novel·la Q and A de Vikas Swarup com a premissa. Per afinar el guió, Beaufoy va fer tres viatges de recerca a l'Índia i va entrevistar a nens del carrer que li van sorprendre amb les seves actituds. Boyle va quedar meravellat de com Beaufoy havia teixit les múltiples trames del llibre de Swarup en una sola història, i el director va decidir entrar en el projecte. [consulta: 23 de març de 2018]. Disponible en: https://es.wikipedia.org/wiki/Slumdog_Millionaire

Fes clic sobre la portada per trobar-lo a Polibuscador

El Senyor dels Anells: el retorn del Rei és la tercera pel·lícula de la trilogia cinematogràfica de El Senyor dels Anells, dirigida per Peter Jackson i basada en la tercera part de l'obra de J. R. R. Tolkien...

El Señor de los Anillos: el Retorno del Rey (2000)

Index

Gimli: "Never thought I'd die fighting side by side with an Elf."Legolas: "What about side by side with a friend?"Gimli: "Aye. I could do that."

El Senyor dels Anells: el retorn del Rei (títol original en anglès: The Lord of the Rings: The Return of the King) és la tercera pel·lícula de la trilogia cinematogràfica del Senyor dels Anells, dirigida per Peter Jackson i basada en la tercera part de l'obra de J. R. R. Tolkien, El Senyor dels Anells. Va tenir un pressupost de 94 milions de dòlars i va ser rodada de l'11 d'octubre de 1999 al 22 de desembre de 2000.Tracta sobre l'última part del viatge que van emprendre els nou companys (dels quals queden solament vuit) per salvar a la Terra Mitjana de la foscor imposada per Sauron. En aquesta part es decideix la destinació de tots els habitants d'aquestes terres. Els primers dos films foren El Senyor dels Anells: la Comunitat de l'Anell i El Senyor dels Anells: les dues torres, encara que en aquesta pel·lícula s'inclouen alguns events del llibre anterior: Les dues torres. Va guanyar els 11 Òscars als que va estar nominada, entre ells el de millor guió adaptat: Fran Walsh, Philippa Boyen i Peter Jackson. [consulta: 10 d'abril de 2018]. Disponible en: https://es.wikipedia.org/wiki/El_Señor_de_los_Anillos:_el_retorno_del_Rey

Fes clic sobre la portada per trobar-lo a Polibuscador

Aquesta novel·la escrita per I'escocès Irvine Welsh, es va convertir en un dels esdeveniments literaris de l'última dècada. Va ser ràpidament adaptada al teatre i després portada a la pantalla per Danny Boyle, un dels joves prodigi del cinema anglès...

Trainspotting (1993)

Index

2nd Interviewer: "Mr. Murphy, what attracts you to the leisure industry?" Spud: "In a word: pleasure. It's like, my pleasure in other people's leisure."

Els seus protagonistes són un grup de joves desesperadament realistes, habitants de l'altre Edimburg, el que no apareix en els famosos festivals, capital europea de la sida i paradís de la desocupació, la misèria i la prostitució, embarcats en una peripècia vital el combustible de la qual és la droga. La pel·lícula va causar controvèrsia en el seu temps, ja que es deia que fomentava l'ús de drogues entre la joventut. Va ser un autèntic terratrèmol tant per la seva estètica com pel seu contingut, ja que poques vegades s'havia tractat d'una manera tan cruament humà el tema de les drogues. El títol Trainspotting té un doble significat: d'una banda fa referència a un passatge del llibre. D'altra banda, fa referència a l'argot escocès on el terme trainspotting significa 'buscar una vena per injectar-se droga'. Trainspotting va ser nominada a tres Premis de l'Acadèmia de Cinema Britànica en 1995, incloent a John Hodge al Millor Guió Adaptat, Millor Pel·lícula i Millor Pel·lícula Britànica. Hodge va guanyar en la seva categoria. Hodge també va guanyar el premi al Millor Guió dels premis de cinema britànics Evening Standard. En 2017 es va estrenar la seqüela de Trainspotting, que té lloc vint anys després de la pel·lícula original. [consulta: 4 de abril de 2018]. Disponible en: https://es.wikipedia.org/wiki/Trainspotting_(novela) https://es.wikipedia.org/wiki/Trainspotting_(pel%C3%ADcula)#Premios

Fes clic sobre la portada per trobar-lo a Polibuscador

Són les paraules màgiques amb les quals comença un clàssic universal.No exempt de polèmica, és considerada per molts crítics i acadèmics com una obra mestra de la literatura universal contemporània i un clàssic modern...

(1955)

“Lolita, luz de mi vida, fuego de mis entrañas. Pecado mío, alma mía"

Index

Charlotte Haze: "Do you believe in God?"Humbert Humbert: "The question is does God believe in me?"

Vladimir Nabokov, autor de la novel·la, va participar en l'adaptació de la novel·la per a la pel·lícula homònima (1962) de Stanley Kubrick, protagonitzada per Sue Lyon i James Mason. Inicialment, Nabokov li va lliurar al director Stanley Kubrick un guió que equivalia a unes 9 hores de pel·lícula. Kubrick va afirmar que, malgrat la seva extensió, era un dels millors guions que havia llegit.​ Va ser filmada en únicament 88 dies. La pel·lícula va ser candidata a l'Óscar al millor guió adaptat. En 1997 es va rodar una altra versió de la pel·lícula dirigida per Adrian Lyne, on treballaven, entre altres, Jeremy Irons i Melanie Griffith. [consulta: 4 de abril de 2018]. Disponible en: https://es.wikipedia.org/wiki/Lolita_(novela) https://es.wikipedia.org/wiki/Lolita_(pel%C3%ADcula_de_1962)

Fes clic sobre la portada per trobar-lo a Polibuscador

"Matar a un ruiseñor" ("To Kill a Mockingbird") és una pel·lícula nord-americana de 1962 dirigida per Robert Mulligan. El guió va ser escrit per Horton Foote, basat en la novel·la homònima de 1960 de l'escriptora nord-americana Harper Lee...

Matar a un ruiseñor (1960)

Index

Atticus Finch: "If you just learn a single trick, Scout, you'll get along a lot better with all kinds of folks. You never really understand a person until you consider things from his point of view... Until you climb inside of his skin and walk around in it."

"Matar a un rossinyol" (títol original en anglès: To Kill a Mockingbird) és una pel·lícula nord-americana de 1962 dirigida per Robert Mulligan, amb Gregory Peck en el paper d'Atticus Finch. El guió va ser escrit per Horton Foote, basat en la novel·la homònima de 1960 de l'escriptora nord-americana Harper Lee. El productor Alan J. Pakula recordava als executius de Paramount Studios preguntant-li sobre el futur guió: «Van dir:" ¿Quina història planeges per a la pel·lícula? "I vaig respondre:" Heu llegit el llibre? ". Van dir: "Sí". I vaig contestar: "Aquesta és la història" ».La novel·la està inspirada en els records d'infància i les observacions personals de l'autora, Harper Lee, sobre la seva família i els veïns amb els quals va conviure en la petita ciutat de Monroeville (Alabama), així com en un incident que va ocórrer prop d'aquesta ciutat en l'any 1936, durant la Gran Depressió, quan l'escriptora tenia deu anys. En 1961 va ser guardonada amb el Premi Pulitzer i s'ha convertit en un clàssic de la literatura nord-americana.La pel·lícula va ser un èxit en taquilla, recaptant més de 20 milions de dòlars enfront els 2 que va tenir de pressupost. El 1963 va guanyar tres Premis Oscar: millor actor protagonista (Gregory Peck), millor guió adaptat (Horton Foote) i millor direcció artística. Forma part de l'AFI 's 10 Top 10 (American Film Institute) en la categoria de "Drames judicials".[Consulta: 23 de març de 2018]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Matar_un_ruise%C3%B1or i https://es.wikipedia.org/wiki/To_Kill_a_Mockingbird_(pel%C3%ADcula)

Fes clic sobre la portada per trobar-lo a Polibuscador

Julieta és una pel·lícula espanyola escrita i dirigida per Pedro Almodóvar, estrenada el 2016. Està inspirada en tres relats de l'escritora canadenca Alice Munro inclosos en el seu llibre Escapada (2004)...

Julieta (2016)

Index

Julieta és una pel·lícula espanyola escrita i dirigida per Pedro Almodóvar estrenada el 2016. Està protagonitzada per Emma Suárez i Adriana Ugarte, que interpreten l'abans i el després de la protagonista de la pel·lícula, Julieta, la vida de la qual està documentada entre els anys 1985 i 2015 . La pel·lícula està inspirada en tres relats de la Premi Nobel de literatura canadenca Alice Munro: "Destino", "Pronto" i "Silencio"; inclosos en el seu llibre Escapada (2004). Julieta viu a Madrid i acaba de perdre el seu marit Xoan. La seva filla, Antía, acaba de fer 18 anys i decideix fugir sense cap explicació. Julieta intenta trobar-la per tots els mitjans, però l'únic que descobreix és que sap molt poc de la seva filla. Anteriorment la pel·lícula va ser titulada com "Silenci". Segons Almodóvar, "S'anomena Silenci perquè silenci és el principal element que impulsa les pitjors coses que li succeeixen a la protagonista femenina", afirmant que la pel·lícula seria un retorn al seu "cinema de dones". [Consulta: 26 de març de 2018]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Julieta_(pel%C3%ADcula_de_2016)

Fes clic sobre la portada per trobar-lo a Polibuscador

El periodista irlandès Abraham Stoker (1847-1913) va escriure en 1897 Drácula, un dels més grans “best-sellers” de la literatura mundial, fins al punt que la creació va acabar eclipsant al seu creador...

Drácula

"He travessat oceans de temps per trobar-te"

Index

La majoria de les versions cinematogràfiques de l'obra de Stoker s'enquadren en l'estil inaugurat per l'anomenada “novel·la gòtica” iniciada en el s. XVIII. No falten les llicències artístiques argumentals i fins i tot estètiques, fruit de l'aportació de l'equip realitzador de cada film i l'època en què aquests es van rodar. És un exemple pràctic de la relació simbiòtica entre dues disciplines artístiques tan diferents com la literatura i el cinematògraf, i dels problemes i variants que poden plantejar-se a l'hora d'adaptar o traduir un text literari a suport fílmic. Drácula és un dels casos més significatius per ser l'obra literària que més vegades ha estat portada a la pantalla. Una de les últimes la dirigida en 1992 per Francis Ford Coppola Com anècdota ressaltar el cas de Nosferatu, basada en la novel·la de Bram Stoker. La productora Prana la va rodar sense pagar drets d'autor; canviant, el nom del títol original. La vídua de Stoker va denunciar a la productora alemanya i aquesta es va vore obligada a detenir la seva exhibició en 1923 i a destruir totes les còpies existents. Cuéllar Alejandro, C.(1998). Cine Y Literatura. Drácula Como Paradigma. Universidad Politécnica de Valencia. [consulta: 3 d'abril de 2018]. Disponible en: https://es.wikipedia.org/wiki/Nosferatu,_el_vampiro Drácula en la Biblioteca Campus Gandia-CRAI

Fes clic sobre la portada per trobar-lo a Polibuscador

Els androides somien xais elèctrics? és una novel·la curta de ciència ficció ciberpunk de l'autor Philip K. Dick publicada inicialment en 1968. Va ser adaptada lliurement per Ridley Scott en la pel·lícula Blade Runner de 1982 i posteriorment en la seva continuació Blade Runner 2049 de 2017...

Blade Runner

"I've seen things you people wouldn't believe"

Index

Sol dir-se que "el llibre sempre va a ser millor que la pel·lícula", però amb una pel·lícula tan especial com Blade Runner les normes no valen. L'obra de Dick rep una dosi de poètica complexitat poques vegades vista. L'escriptor no va poder veure-la. Dick va morir aquell mateix any, abans que s'estrenés la pel·lícula, però segur que estaria molt agraït per aquesta adaptació d'una de les seves novel·les menys inspirades. [consulta: 23 de març de 2018]. Disponible en: https://es.wikipedia.org/wiki/%C2%BFSue%C3%B1an_los_androides_con_ovejas_el%C3%A9ctricas%3F https://www.espinof.com/criticas/blade-runner-magica-obra-de-arte-sobre-la-condicion-humana Blade Runner en la Biblioteca Campus Gandia-CRAI

Fes clic sobre la portada per trobar-lo a Polibuscador

Nombre

...I més encara

Index

...I per concloure la Setmana del Llibre 2018 al Campus de Gandia, us deixem aquest xicotet vídeo-resum i algunes imatges de l'exposició que vam muntar al Hall de la Biblioteca del 23 al 27 d'abril. Esperem que l'hàgeu gaudida tant com nosaltres!

Exposició "Cinema i Literatura"

Index

Gràcies!