Definint el diagnòstic d'infermeria

DEFININT EL DIAGNÒSTICD'INFERMERIA

Cinc dècades

Gran part dels especialistes coincideixen a assenyalar el Primer Congrés Nacional per a la Classificació dels Diagnòstics d’Infermeria dels Estats Units (First National Conference on Classification of Nursing Diagnoses), celebrat el 1973, com el punt d’inflexió per a l’acceptació dels diagnòstics d’infermeria, entesos com una àrea de responsabilitat del personal infermer. Les dues dècades que van precedir aquesta reunió van estar farcides de debats i intents per aproximar el terme a la comunitat professional. Amb les seves definicions, diversos autors i organitzacions internacionals van tractar de donar una resposta concreta a la pregunta «què és un diagnòstic d’infermeria?».

INTRODUCCIÓ

Florence Nightingale (1820-1910) considerava de vital importància l’observació i l’enregistrament de les dades del pacient per tal de cobrir les seves necessitats de salut i perquè el personal infermer desenvolupés les seves tasques. Amb el suport de trenta-vuit infermeres voluntàries, Nightingale va diagnosticar dèficits nutricionals i altres problemes de salut a les víctimes de la Guerra de Crimea. Aquesta feina es va dur a terme de manera tan efectiva que la mortalitat va disminuir gairebé un 40 %. Els hospitals militars britànics van practicar intervencions per millorar el sistema de cures als seus centres basant-se en aquests diagnòstics d’infermeria.

[1]

«La lliçó pràctica més important que es pot donar a les infermeres és ensenyar-los què han d’observar: com han de fer aquesta observació, quins són els símptomes que mostren una millora del malalt, quins mostren el contrari, quins són els símptomes importants i quins no ho són, quins reflecteixen una negligència i de quin tipus».

Nightingale F. Notas sobre enfermería: qué es y qué no es. Barcelona [etc.]: Salvat; 1990.

1859

[2]

L’aplicació del mètode científic a l’àmbit de la infermeria, a mitjans del segle XX, va conduir a la idea d’un procés d’infermeria. Es van establir tres etapes: valoració, planificació i execució. Aquest procés incloïa la identificació de problemes infermers (terapèutics) i el desenvolupament d’una acció basada en la presa de decisions.

Valoració

Execució

Planificació

«La identificació i el diagnòstic de problemes d’infermeria són una funció de la infermera professional».

McManus RL. Assumptions of the function of nursing. Dins: Regional Planning for Nursing and Nursing Education: report of work conference held at Plymouth State Teachers College, Plymouth, New Hampshire, June 12-23, 1950. [New York]: Columbia University, Teachers College, Bureau of publications; 1951. p. 54.

1950

Rachel Louise McManus (1896-1993), una figura àmpliament reconeguda dins la professió infermera pel seu compromís amb el foment de la professionalització de la infermeria i la defensa del pacient, va exposar que:

[3]

A la prescripció mèdica s’hi sumava, així, la prescripció del personal infermer, que veia com les cures que proveïa als seus pacients anaven més enllà del seu confort i de la conservació de mesures higièniques.

Fry VS. Creative care is the result of the nurse’s emotional as well as intellectual understanding of her patients as individuals, never as types. Am J Nurs. 1953; 3(53): 301-302.

Vera S. Fry (1928-2013), responsable de la fundació del Departament d’Infermeria de la Universitat de Nova York (New York University), va ser la primera a suggerir la possibilitat de formular un diagnòstic d’infermeria. Identificava cinc àrees referents a les necessitats dels pacients en les quals es podia basar aquest diagnòstic: tractament i medicació, higiene personal, necessitats ambientals, guia i instrucció, i necessitats humanes i personals.

«La identificació i el diagnòstic de problemes d’infermeria són una funció de la infermera professional».

1953

[4]

A finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta va tenir lloc un fort debat entorn a l’ús del terme diagnòstic i les connotacions mèdiques que implicava. Per evitar controvèrsies, era comú que en la literatura professional del moment apareguessin els termes problema o necessitat per fer referència a aquesta àrea d’estudi dins l’àmbit de la infermeria.

[5]

«(...)Hi ha una àrea en què la infermera és la responsable, i aquesta àrea pot anomenar-se diagnòstic d’infermeria».

Lesnik MJ, Anderson BE. Nursing practice and the law. 2a ed. Philadelphia: J.B. Lippincott Company; 1969.

«(...) Desapareixerien del nostre vocabulari les vagues descripcions de la condició del pacient».

Hornung G. The nursing diagnosis: an exercise in judgment. Nurs Outlook. 1956; 1(4): p. 29-30.

Milton J. Lesnik i Bernice E. Anderson

Gertrude Hornung

1955

1956

Faye G. Abdellah (1919-2017), responsable d’iniciatives i investigacions que han estat considerades el motor de canvi del concepte de la infermeria moderna als Estats Units, opinava que una atenció professional òptima es basava en la resolució de problemes. Identificar un problema, seleccionar les dades per analitzar-lo i crear hipòtesis —que més tard es comprovarien i revisarien— eren els tres passos que qualsevol professional havia de seguir. Si un d’aquests no es feia correctament, el pacient no rebia unes cures infermeres de qualitat.

[6]

Segons Abdellah, el diagnòstic d’infermeria formava part d’aquest procés de resolució de problemes i el definia com:

Abdellah, FG. Method of identifying covert aspects of nursing problems: a key to improved clinical teaching. Nurs Res. 1957; 6(1): 4-27.

1957

«(...) La delimitació de la naturalesa i amplitud dels problemes d’infermeria que presenten els pacients o familiars que reben unes cures infermeres».

[7]

«És la determinació de la naturalesa i l’extensió dels problemes d’infermeria presentats pels individus o famílies que reben cures».

Komorita NI. Nursing diagnosis. Am J Nurs. 1963; 63: 83-86.

Nori I. Komorita

1963

El 1965 Myra Estrin Levine (1921-1996) va suggerir l’ús de la paraula troficognosi (coneixement de la relació) per expressar amb més claredat la idea del diagnòstic d’infermeria. Altres professionals, però, creien que el terme diagnòstic d’infermeria era més fàcil de comprendre en el món de les ciències de la salut.

«(...)L’exposició d’una conclusió obtinguda de l’estudi d’una mostra procedent d’una investigació del pacient per part de la infermera».

Durand M, Prince R. Nursing diagnosis: process and decision. Nurs Forum. 1966; 4(5): 50-64.

Mary Durand Thomas i Rosemary Prince

1966

Un any després, el 1966, Mary Durand Thomas (1939-2005) i Rosemary Prince fan servir el terme diagnòstic d’infermeria entès com:

A la dècada dels setanta era habitual l’aparició del terme diagnòstic d’infermeria en revistes, llibres i manuals. Aquest fet demostra que s’acceptava com una manera de descriure les condicions susceptibles d’intervenció infermera.

1971

«El diagnòstic d’infermeria respon a la situació de dèficit d’autocura; és a dir, aquelles situacions en què les necessitats d’autocura terapèutica superen la capacitat que té la persona per satisfer tals demandes, en conjunció amb la capacitat de les persones que tenen cura d’ella».

Orem D. Nursing: concept of nursing. New York: McGraw Hill; 1971

[8]

El 1973 l’Associació d’Infermeres dels Estats Units (American Nurses Association, ANA) va incloure el diagnòstic d’infermeria als «Standards of Nursing Practice», descrivint-lo com una acció que les infermeres podien fer de manera independent, sense necessitat de cap ordre mèdica. A més, es van acceptar també les noves quatre etapes del procés d’infermeria, que Yura i Walsh havien proposat el 1967: valoració, planificació, realització i avaluació.

Valoració

Execució

Planificació

Avaluació

De manera progressiva, cada cop més infermeres van començar a utilitzar el diagnòstic d’infermeria en l’activitat professional diària. La seva expansió va fer més visible la necessitat de col·laboració entre tots els professionals d’àmbit nord-americà amb l’objectiu de crear un sistema de classificació comú que permetés l’ús sistemàtic del diagnòstic d’infermeria.Partint d’aquesta necessitat, Kristine Gebbie i Mary Ann Lavin van convocar també el 1973 el Primer Congrés Nacional sobre Classificació dels Diagnòstics d’Infermeria (First Nacional Conference on Classification of Nursing Diagnoses).

«És la identificació dels problemes o preocupacions del pacient que sol fer la infermera, generalment abans que els reconeguin altres professionals de la salut; problemes que en l’actualitat es poden solucionar dins del camp potencial de la pràctica infermera».

Gebbie K, Lavin MA. Classifying nursing diagnosis.Am J Nurs. 1974; 2(74): 250-253.

Kristine Gebbie i Mary Ann Lavin

1974

Gebbie i Lavin expressaven d’aquesta manera la seva visió sobre el diagnòstic d’infermeria:

«Judici o conclusió que té lloc com a resultat d’una valoració d’infermeria».

Gebbie K, Lavin MA, editors. Classification of nursing diagnoses: proceedings of the First National Conference held in St. Louis, October 1-5, 1973. St. Louis: C.V. Mosby; 1975.

Kristine Gebbie i Mary Ann Lavin

1975

[9 i 10]

Entre 1974 i 1976, Bloch, Roy i Aspinall, entre altres especialistes, inclouen el diagnòstic al procés d’infermeria, amb la qual cosa queden establertes les etapes tal com es coneixen actualment: valoració, diagnòstic, planificació, execució i avaluació.

Valoració

Diagnòstic

Planificació

Execució

Avaluació

«És una funció independent de la infermeria (...) Una avaluació de les respostes individuals de l’usuari vers les seves experiències humanes al llarg del cicle vital, del desenvolupament mental, crisis accidentals, malaltia, privació o altres motius d’estrès».

Bircher AU. On the development and classification of diagnosis. Nurs Forum. 1975; 1(14): 10-29.

«És un procés de deducció clínica mitjançant l’observació dels canvis físics o psicològics que es produeixen en el pacient; si es fa de manera correcta i intel·ligent, conduirà a la identificació de les possibles causes de la simptomatologia».

Aspinall MJ. Nursing diagnosis: the weak link. Nurs Outlook. 1976; 7(24): 433-437.

A.U. Bircher

M. J. Aspinall

1975

1976

«El diagnòstic d’infermeria descriu els problemes de salut potencials o reals que les infermeres estan capacitades i autoritzades per tractar en funció de la seva formació i experiència».

Gordon M. Nursing diagnosis and the diagnostic process. Am J Nurs. 1976; 8(76): 1298-1300.

1976

[11]

Judith H. Carlson, Lynda Juall Carpenito, Sor Callista Roy o Norma J. Shoemaker són algunes de les especialistes que van elaborar treballs d’investigació al voltant del diagnòstic d’infermeria durant els anys vuitanta.

1982

«És un terme o frase concisa que resumeix un grup d’indicadors empírics que representen patrons d’un individu com a unitat».

Roy C. Theoretical framework for classification of nursing diagnoses. Dins: Kim MJ, Mortiz DA, editors. Classification of nursing diagnoses: proceedings of the Third and Fourth National Conferences. New York [etc.]: McGraw-Hill; 1982. p. 215-235.

[12]

«És un judici clínic sobre un individu, família o comunitat que deriva d’un procés deliberat i sistemàtic de recollida i anàlisi de dades. Proporciona la base de les prescripcions per a un tractament definitiu del qual la infermeria és la responsable. Està expressat amb concisió i inclou, quan és coneguda, l’etiologia del problema».

Shoemaker NJ. Essential features of nursing diagnoses. Dins: Kim MJ, McFarland GK, McLane AM, editors. Classification of nursing diagnoses: proceedings of the Fifth National Conference. St. Louis: C.V. Mosby Company; 1984. p. 104-115.

Norma J. Shoemaker

1984

«El diagnòstic d’infermeria és la manifestació de l’estat d’alteració, potencial o real, de la salut d’un usuari o de diversos usuaris, que es deriva d’una valoració d’infermeria i que requereix l’actuació del professional d’infermeria»

Carlson JH. Diagnóstico de enfermería. Madrid: Pirámide; 1985.

Judith H. Carlson

1985

«És una explicació que descriu un estat de salut o una alteració real o potencial en els processos vitals d’una persona (fisiològic, psicològic, sociològic, de desenvolupament i espiritual). La infermera utilitza el procés d’infermeria per identificar i sintetitzar les dades clíniques i per disposar intervencions d’infermeria que redueixin, eliminin o previnguin (promoció de la salut) les alteracions de salut que pertanyen al domini legal i educatiu de la infermeria»

Carpenito LJ. Diagnóstico de enfermería: aplicación a la práctica clínica. México, D. F. [etc.]: Interamericana McGraw-Hill; 1989.

1989

[ 13]

L’Associació Nord-americana de Diagnòstics d’Infermeria (North American Nursing Diagnosis Association, NANDA), hereva del Grup del Congrés Nacional per a la Classificació dels Diagnòstics d’Infermeria (National Conference Group on the Classification of Nursing Diagnoses), creat en el congrés del 1973, va donar la seva pròpia definició als anys noranta.

«És el judici clínic sobre la resposta d’una persona, família o comunitat davant de problemes de salut o processos vitals reals o potencials. El diagnòstic d’infermeria proporciona la base per a la selecció d’intervencions infermeres destinades a aconseguir els objectius que són responsabilitat de la infermera».

Carpenito, L. The NANDA definition of nursing diagnosis. Dins: Carroll-Johnson RM, editor. Classification of nursing diagnosis: Proceedings of the ninth conference. Philadelphia, Pa.: J.B. Lippincott; 1991. p. 65-71.

NANDA

1991

Constituïda com a NANDA International l’any 2002, aquesta organització ha anat actualitzant la seva definició fins a arribar a la darrera versió, exposada el 2013:

Nanda International : defining the knowledge of nursing [Internet]. Mountain, Wi.: NANDA International Inc.; 2017- [consultat 11 octubre 2017]. Disponible a: http://www.nanda.org/

NANDA International

NANDA International

«És el judici clínic que formulen les infermeres sobre les respostes de l’individu, la família o la comunitat a les afeccions o processos vitals. D’acord amb aquest judici, la infermera és responsable de la monitorització de les respostes del client, de la presa de decisions que culminaran en un pla de cures, i de l’execució de les intervencions, incloent-hi la col·laboració interdisciplinària i la derivació del client en cas necessari. La infermera és totalment o parcialment responsable d’assolir els resultats esperats»

«Es tracta d’un judici clínic en relació amb una resposta humana a una afecció de salut o procés vital, o vulnerabilitat per a aquesta resposta, d’una persona, família o comunitat»

NANDA International. NANDA diagnósticos enfermeros : definiciones y clasificación : 2015-2017. Barcelona: ElSevier; 2015.

• Portrait of Florence Nightingale. Wellcome Images [consultat 11 gener 2018]. Disponible a: https://wellcomecollection.org/works/qrfwvf4s
• Florence Nightingale. Wellcome Images [consultat 11 gener 2018]. Disponible a: https://wellcomecollection.org/works/v5av8xdw
• (Rachel) Louise McManus. Wikipedia [consultat 11 gener 2018]. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/Louise_McManus
• [Vera S. Fry with Martha Rogers]. NursesLabs [consultat 11 gener 2018]. Disponible a: https://nurseslabs.com/martha-e-rogers/
• [Combat team of army nurses]. U.S. National Library of Medicine [consultat 11 gener 2018]. Disponible a: http://resource.nlm.nih.gov/101680602
• [Rear Admiral Faye Glenn Abdellah, United States Public Health Service]. U.S. National Library of Medicine [consultat 11 gener 2018]. Disponible a: http://resource.nlm.nih.gov/101543915
• [Faye G. Abdellah]. NursesLabs [consultat 11 gener 2018]. Disponible a: https://nurseslabs.com/faye-g-abdellah/
• [Dorothea Orem]. NursesLabs [consultat 11 gener 2018]. Disponible a: https://nurseslabs.com/dorothea-orem/
• [Kristine Gebbie]. Flinders University [consultat 11 gener 2018]. Disponible a: http://www.flinders.edu.au/people/kristine.gebbie
• [Mary A. Lavin]. ResearchGate [consultat 11 gener 2018]. Disponible a: https://www.researchgate.net/profile/Mary_Lavin
• [Marjory Gordon]. Nanda.org [consultat 11 gener 2018]. Disponible a: http://www.nanda.org/in-memorium-marjory-gordon.html
• [Callista Roy]. Modelos Enfermeros [consultat 11 gener 2018]. Disponible a: http://modelosenfermerosucaldas.blogspot.com.es/2013/06/modelo-de-adpatacion.html
• [Lynda Carpenito]. Youtube [consultat 11 gener 2018]. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=yoUfiORE2z

Fonts de les imatges

CRAI Biblioteca del Campus BellvitgeCentre de Recursos per a l'Aprenentatge i la InvestigacióUniversitat de Barcelona

Gener, 2018