L'aigua al nostre poble

Alumnes de 5è

curs 2017-18

CEIP SANT VICENT FERRER

L'AIGUA AL NOSTRE POBLE, LA VALL D'UIXÓ

ANTIGAMENT

La Vall d'Uixó ha estat habitada des del Paleolític, però és en l'època àrab quan comença a agrupar-se en alqueries com Alcudia, Benigafull, Ceniexa, Benizahat, Zeneta, Benigasló. Totes disposades al llarg del Riu Belcaire i entre els tres barrancs que creuaven la vall: Aigualit, Centre i l'Horteta.

EL RIU BELCAIRE

L'aigua per a cobrir les necessitats d'aquestes alqueries provenia sobretot de la font de Sant Josep, ecara que els precursors en iniciar el sistema hidràulic van ser els romans, que segurament van construir l'aqüeducte per al servei de les viles rurals.

La font de Sant Josep

La sèquia mare naixia a San Josép. En arribar a l'aqüeducte es bifurcava en dos canalitzacions. Una contínuava el seu trajecte a través de l'aqüeducte i es correspon amb al ramal d'aigua potable i l'altra es desviava a la dreta per alimentar els tres molins fariners / arrossers medievals.

Utilització de les seues aigües

La canonada d'aigua potable cap al poble es feia a través d'una sèquia de maçoneria que servia per omplir els safareigs públics i regar les hortestes del voltant. A l'interior d'aquesta sèquia hi havia, a més, una canonada de terrissa que portava l'aigua a les fonts públiques.

Utilització de les seues aigües

La sèquia tanscorria des de la font de Sant Josep fins a la gran bassa situada a l'Assumpció, bassa de Benizahat o "la bassa dels Ferros".

A part de l'aigua de la font de Sant Josep, a la part baixa del poble, s'utilitzava l'aigua provinent de la font de l'Anoueret que omplia la cisterna ubicada a la plaça de l'Assumpció.

Poc a poc els barris van anar creixent al llarg de la sèquia i van configurar dos nuclis diferenciats i separats pel barranc que transcorria per l'actual plaça del centre, El poble de Dalt i El poble de Baix.Aquesta configuració canvia a la fi del segle XIX, quan l'Ajuntament decideix cobrir el barranc separador entre els dos llocs i edificar la plaça del Centre, en 1860.

EL POBLE DE DALT I El POBLE DE BAIX

ALGUNES DE LES FONS DE LA VALL DEL LLOC DE BAIX

El cabal de la font de l'Anouret era insuficient per donar cobertura al reg i al consum humà, però alimentava les fonts de l'Olivereta, la de Bessols, una aixeta de la Dels Xorros i la de Sant Roc i posteriorment la de Sant Vicent.

Font de l'Olivera

Font dels Xorros

Font de Sant Vicent

Font dels Bessols

ALGUNES DE LES FONTS DE LA VALL DEL POBLE DE DALT

Font de Julià

Font de la Mercè

FONT DE L'ÀNGEL

Font dels Dolors

Atuells per al tansport de l'aigua

EL CÀNTER

Els cànters eren uns atuells que s'utilitzaven, generalment, per a transportar aigua. El portar l'aigua de les fonts a les cases era un treball generalment de dones. El portaven recolzats sobres les anques i l'agarraven amb el braç pel coll i l'ansa. A l'arribar a casa el deixaven sobre la canterera.

EL COLXO

El càntir, botija o colxo, segon el lloc on l'anomenen, tenia una capacitat de 3 a 4l. A part de contenidor d'aigua tenia la funció de refrigerar-la. Els porus de la seua superficie permetien la lleugera evaporació de les molècules superiors i així la regulació de la temperatura.Els colxos a mesura que s'anaven fent vells, també se'ls anaven tapant els porus i anaven perden l'eficàcia en la refrigeració de l'aigua. D'ací la frase "Cànter nou, aigua fresca".

LA GERRA

Les gerres o tenalles eren unes peces de grans dimensions amb una capacitat que pot arribar als 250 l o més i als 1'5 metres d'alçària. Les gerres d'oli anaven envernissades a l'interior per tal d'evitar filtració pels porus de la ceràmica. En canvi, les destinades a emmagatzema aigua i vi permetien la lleugera evaporació de les molècules superiors i, així, la regulació de la temmperatura.

EL LLIBRELL

El llibrell, gibrell o ribell (és el mateix dit de tres maneres diferents) s'utilitzaven per a la manipulació dels aliments si estaven envernissats. Si no ho estaven servien per a rentar plats o la roba. També s'utilitzaven per a la higiene personal.

ALTRES

Fins meitat del segle passat eren els atuells de fang els únics recipients utilitzats per al transport d'aigua i per a guardar líquids com el vi o l'oli... La Vall era un dels principals nuclis terrissaires d'aquell temps de la província. Les olleries es van establir a la part alta del barri de l'Assumpció per aporfitar l'aigua que baixava del barranc del Randero. D'aquesta manera s'evitava utilitzar l'aigua de les fonts, que anava destinada al consum humà.

EL LLENGUATGE DE L'AIGUA

5

Sequia

Sènia

aljub

Bassa

font

Safareig

És una excavació llarga i estreta que té la funció de conduir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses, etc..) fins a les poblacions o camps de conreu. Aquesta fotografía és "La sequieta el Roig" .

Màquina d'elevar aigua, generalment per a regar. Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d'aigua o fins i tot del vent, té planta circular i està situada a una tanca destinada a hort.

És un dipòsit d'obra destinat a desar aigua potable, procedent de la pluja recollida de les teulades de les cases habitualment, que es condueix mitjançant canalitzacions. Normalment és subterrani, totalment o parcial.

Una bassa és una excavació impermeable feta a un lloc favorable per poder emmagatzemar aigua de pluja. Les basses tradicionals estaven impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, tenien les parets fetes de pedra seca o aprofitaven unes característiques del terreny favorables a la impermeabilització natural. També es podien fer enterament de pedra seca impermeabilitzades amb calç. Podien ser de dimensions variables, normalment a partir de 10 m³. Les basses recollien l'aigua d'una petita conca en la qual s'hi feien uns canals de terra que arreplegaven l'aigua i la conduïen cap a l'entrada de la bassa. Aquesta imatge està ubicada en "La Sequieta el Roig".

És un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques. Pot ser permanent o temporal. S'origina en la filtració d'aigua de pluja que penetra en una àrea i emergeix en una altra, de menor altitud, on l'aigua no està confinada en un conducte impermeable.

Safareig és el lloc, espai o construcció on es renta la roba.Un safareig disposa, en general, d'una taula o llosa de pedra per a colpejar-hi la roba a mà o amb la pala de rentar. Antigament els pobles en construïen de públics, on les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família. Els safareigs eren espais on la gent solia socialitzar i conversar, pel que encara queden expressions com fer safareig per indicar quan s'està rumorejant o explicant coses de terceres persones.

Comentem què ens han dit:

ACTUALMENT

L'any 1929 l'empresa Vilalta porta a terme el proveïment d'aigua potable a les cases. Posteriorment, al 1949, la xarxa va ser adquirida per l'ajuntament.

L'ARRIBADA DE L'AIGUA A LES CASES

En l'actualitat l'aigua del poble de la Vall té el seu origen en captacions subterrànies , en concret en quatre pous i dos manantials, que juntament amb l'aigua rebuda del Consorci de la Plana, s'abasteix tant al nucli urbà com als polígons industrials.

D'ON VE L'AIGUA QUE UTILITZEM CADA DIA?

POLÍGON INDUSTRIAL" LA MEZQUITA"

QUALITAT DE L'AIGUA

QUÈ ÉS LA DURESA?

A la Vall tenim una planta potablitzadora (osmosis inversa) que permet reduir la salinitat de l'aigua i la concentració de nitrats.

L'aigua anomenada comunament com "dura" té una elevada concentració de sals de magnisi i calci i l'aigua "tova" les conté en molt poca quantitat. La duresa de l'aigua de la Vall és de 28'9 ºHF (graus hidromètrics francesos) Classificació de la duresa de l'aigua (º H F): - <7: aigua molt tova - 7-14: aigua tova - 14-32: aigua de duresa intermèdia - 32-54: aigua dura -> 54: aigua molt dura

Penses que fas un ús responsable de l'aigua?

Resultats de l'enquesta.

ENQUESTA

Després d'haver passat l'enquesta a unes 280 famílies la majoria fan les coses més adequades per a estalviar aigua com dutxar-se, tancar l'aixeta mentre es renten les dents, esperar a que el rentavaixelles i la llavadora estiguen plens, preocupar-se per no tirar coses al desaigüe... Podem concloure que la gent està conscienciada i són capaços d'estalviar aigua. Saben que l'aigua es pot acabar i hem de fer un ús responsable.

ENQUESTA :Penses que fas un ús responsable de l’aigua? Edad

1. Normalment et dutxes o et banyes? Em dutxe Em banye

1. Et deixes l’aixeta oberta quan et rentes les dents? Oberta tancada

1. En les cisternes dels vàters de ta casa tens doble descàrrega? Sí No

1. Neteges la vaixella amb l’aixeta oberta o omplis la pica per gastar menys aigua?

Aixeta oberta Omplic la pica

1. Esperes tindre ple el rentavaixelles per posar-lo en marxa? Sí No

1. Esperes tindre plena la llavadora per engegar-la? Sí No

1. Actualment tens alguna aixeta o cisterna del vàter que degoteja? Sí No

8. Quina aigua utilitzes per a beure i cuinar, la de l’aixeta o la compres embotellada? La de l’aixeta La comprem embotellada 9. Et preocupes per no llançar olis, lleixius, pintures, tovalloletes… al desaigüe? Sí No

• Què en saps de l’aigua?

10. Saps d’on procedeix l’aigua que consumim? Sí No 11. Saps quin procés es porta a terme fins que arriba a la nostra casa? Sí No 12. Saps on van a parar les aigües residuals? Sí No a - Al mar b - Al mar després d’un procés de depuració c - Per a regar els horts després d’un procés de depuració

CONSELLS

BONES PRÀCTIQUES SOBRE L'AIGUA

No rentes els aliments amb l'aixeta oberta. Utilitza un recipient.

Esperar que la rentadora i el rentaplats estiguen plens per utilitzar-los.

No fregues sota el raig d'aigua. Omple una pica per ensabonar i una altra per aclarir.

Al vàter col·loca un mecanisme de doble descàrrega que dispose de dos polsadors

Utilitza un got mentre et raspalles les dents, t'afaites o t'ensabones les mans.

• Repara immediata-ment les fuites i vigila les aixetes mal tancades

Aixeta (Consums) - Aixeta oberta: 5-10 litres / minut - Aixeta que goteja: 30 litres / dia - Aixeta que goteja seguit: 700 litres / dia - Rentat a mà: 18 litres / 4 coberts Rentaplats (Consums) - Rentaplats: 40 litres / ús Rentadora (Consums) - Rentadora: 100 litres / rentat Banyera / Dutxa (Consums) - Banyera: 150 - 250 litres - Dutxa: 50 - 100 litres Inodor (Consums) - Cisterna: 8 - 10 litres / ús

QUANTA AIGUA CONSUMIM DIARIAMENT?

AIGÜES RESIDUALS

En les depuradores és on l'aigua bruta és sotmesa a un procés en el qual, per mitjà de la combinació de diversos tractaments físics, químics i/o biològics, s'elimina la matèria en suspensió i les substàncies dissoltes. L'aigua obtinguda no és prou pura per a beure, però sí per a utilitzar-la per al reg dels horts. Així a la Vall, l'aigua una vegada depurada es barrejada amb l'aigua provinent dels pous, ja que per l'excès d'extracció els pous presenten un alt nivell de salinitat. Planta depuradora de la Vall d'Uixó. Depura uns 4.000 m3 d'aigua al dia

CONTAMINACIÓ DELS AQÜÍFERS

L'increment de concentració en les aigües de nitrats es produeix en zones de gran producció agrícola per la utilització massiva d'adobs nitrogenats, aplicats en major quantitat que els cultius poden absorbir. Aquests quan plou baixen als aqüifers. L'aigua amb nitrats no és adequada per a beure però es pot utilitzar per a dutxar-se, rentar la roba o els estris de cuina, sense risc per la salut.

L'EFECTE HIVERNACLE

L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet que la Terra tinga una temperatura idònia per a la vida: l'energia del Sol travessa l'atmosfera i escalfa la Terra, però alguns gasos de l'atmosfera (CO2 i vapor d'aigua) impedeixen que la radiació procedent de la Terra escape a l'espai. Gràcies a aquest fenomen, l'escalfor queda retinguda a l'atmosfera i el planeta manté constant la seva temperatura global. Avui dia l'efecte hivernacle s'ha incrementat molt a causa de la contaminació de l'atmosfera, que provoca que alguns gasos retinguen massa calor a prop de la superfície de la Terra. És per aquest motiu que les temperatures del planeta han augmentat en l'últim segle.

PROBLEMES ACTUALS

En les zones de gran intensitat de producció agrícola s'utilitzen grans quantitats d'adobs nitrogenats i quan pou part d'aquets nitrats s'infiltren per la terra i baixen als aqüífers, contaminant l'aigua. L'aigua amb nitrats no és apta per a beure.

A la Vall, l'aigua una vegada depurada es barrejada amb l'aigua provinent dels pous, ja que per l'excès d'extracció els pous presenten un alt nivell de salinitat i d'aquesta forma el redueixen. L'aigua resultant és utlilitzada per al reg.

El consum excesiu de combustibles emeten una gran quantitat de gasos contaminants i provoca que l'atmosfera retinga massa calor i les temperatures pugen.

ESTUDI DE LES TEMPERATURES EN 2016 i 2017

Estudi del clima en els últims anys

Durant aquest dos últims anys les temperatures han estat molt elevades, sobrepassant els 20 ºC i 27ºC en mesos d'hivern i primavera, respectivament. Els estius han estat calorosos amb temperatures màximes de 36ºC. Les mínimes han estat suaus, només baixant del 0 graus en el mes de gener de 2017.

LES PRECIPITACIONS DEL 2016-2017

En aquests dos últims anys la pluja ha estat molt escassa. Des del mes de gener de 2017 no ha plogut de manera significativa.

CONCLUSIONS

L’aigua és molt important per a la vida. És un bé escàs que hem de respectar i no malbaratar. Ha estat present en el passat, des dels primers pobladors de la nostra vall, està present actualment i serà futur si tenim verdadera cura de tots els factors que poden trencar el seu cicle.

Informació recollida en:

MARAVILLAS LOCALES por Ernesto Pérez. http://www.bibliotecaspublicas.es/lavall/imagenes/Maravillas_Locales.pdf TOPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS http://www.cuevascastellon.uji.es/articulos/toponimia_valluixo.pdf EL TEMPS EN EL COL.LEGI SANT VICENT, Colegio (en La Vall d'Uixo) el tiempo.es https://www.eltiempo.es/sant-vicent-ferrer-colegio-en-la-vall-d-uixo.html?v=historico ¿CÓMO FUNCIONA UNA PLANTA DEPURADORA DE AGUAS? http://www.econetdesatascos.com/es/blog/planta-depuradora-de-aguas/208 L’EFECTE HIVERNACLE http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/hiverna.htm LES SÈQUIES DE LA VALL https://associacioarqueologicalavall.org/2017/11/17/les-sequies-de-la-vall/ Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M1011100850266368098&lang=CA&cont=26197

Informació recollida en:

FACSA http://www.facsa.com/el-agua/Calidad%20del%20agua http://aguas.igme.es/igme/publica/libros2_TH/art1/pdf/romero.pdfRecerca en accióhttp://www.recercaenaccio.cat/basic/9-esbrina-quanta-aigua-potable-necessites-cada-dia/Diccionari de la terrissa http://ceramicdictionary.com/ca/a/ Amics de la terrissahttp://amicsdelaterrissa.blogspot.com.es/L'OFICI DE CANTERER, A LA GALERA I MIRAVEThttp://ipcite.cat/ipcite/activitats-productives-fitxa-completa/L%27ofici%20de%20canterer%2C%20a%20%20la%20Galera%20i%20Miravet