GRANS PORTADES DE DISC

Portades amb història

The Beatles

Va ser Paul McCartney que va tenir la idea de simular una banda municipal que toca pels carrers amb una gran audiència imaginària. Cada membre de la banda va fer una llista dels personatges que els agradaria que forméssin part d'aquesta audiència, entre ells hi trobem: Edgar Allan Poe, Bob Dylan, Marilyn Monroe, Karl Marx o Oscar Wilde, entre molts d'altres. A l'últim moment es van eliminar les figures de Hitler, Jesucrist i Gandhi proposades per John Lennon.Una de les figures curioses que hi apreixen és el boxejador Sonny Liston, que després d'assistir a un concert de la banda va dir: "El meu gos toca millor la bateria que aquest paio". Si vols saber qui són tots els personatges que apareixen a la portada clica aquí.

Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band

INICI

The Rolling Stones

Als anys 70 els Rolling Stones eren una icona sexual, per això quan se li va encarregar a Andy Warhol el disseny de la portada de Sticky Fingers va proposar-se reflexar aquesta sexualitat i extreure'n tot el suc comercial. La coberta presenta la fotografia de l'entrecuix d'un model anònim i el seu membre viril intuit a sota. Warhol va decidir afegir-hi també una cremallera real que s'obria. L'interior contenia una imatge semblant però aquest cop només del model en calçotets amb un segell amb el nom d'Andy Warhol i la frase "This picture may not be - etc".Sticky Fingers també és important per ser el disc on per primer cop apareix el famos logotip de la boca i la llengua amb que es coneix la banda.

Sticky Fingers

INICI

Sex Pistols

No hi ha hagut un moment en que els Sex Pistols no fossin polèmics i el seu únic album publicat no en va ser excepció. El títol Never mind the bollocks (No m'importa un culló) va ser tot un desafiament per a la societat conservadora del Regne Unit. Quan es va publicar, el mànager de la banda va haver d'anar a judici per càrrecs d'indecència. Tot i guanyar contra les acusacions, un venedor va ser detingut per exposar-lo a l'aparador i a les tendes se solia vendre cobert d'un envoltori marró. Als anys 90 Warner Bros va decidir reeditar-ho amb el títol Never mind the bullocks (No et preocupis pels bous).El disseny és impactant i resalta primerament pels colors, tan llampants i poc comuns en altres caràtules. Pel que fa la tipografia, Helen Wellington era qui havia de comprar la màquina Letraset que utilitzaven dissenyadors professionals, però en comptes d'això va quedar-se a casa per fumar hatxís i va retallar les lletres d'un diari.

Never Mind The Bollocks, Here's The Sex Pistols

INICI

Stone Roses

La portada del disc homònim de The Stone Roses és una fusió de tres històries. La primera va tenir lloc a França, quan Ian Brown, el cantant, estava fent autoestop i va recollir-lo un home que duia sempre una llimona a la butxaca dels pantalons des de feia temps. L’home li va explicar que la portava perquè havia estat a les manifestacions del maig del 1968 a París i que ell, com la resta de manifestants, mossegaven llimones com a antídot pels gasos lacrimògens que els llençava la policia. La segona va succeir a la primera gira irlandesa de The Stone Roses quan els membres van visitar la Calçada del Gegant (Irlanda del Nord) i van quedar meravellats amb el color verd de les onades del mar que irrompien contra les roques. I la última té a veure amb John Squire, guitarrista de la banda i apassionat de l’art, quan va conèixer l’obra de Jackson Pollock gràcies a The Clash i The Jesus & Mary Chain.

The Stone Roses

INICI

XTC

Un text blanc amb un fons negre, cap il·lustració o fotografia. Ni tan sols el nom del grup en destacat. A l'escollir aquest disseny, XTC va trencar amb totes les regles a l'hora de fer una portada d'un disc: que no tingui lletra, que hi hagi una imatge vibrant i que el nom del grup i el disc siguin fàcilment visibles. A la portada de Go 2, però el que es fa és explicar exactament quina és la finalitat de la portada d'un disc (llegeix aquí la traducció). La portada va ser dissenyada per Hipgnosis, els genis del disseny de portades de disc. Inicialment va ser dissenyada per a la banda Pink Floyd, però la van rebutjar. La idea també va ser porposada a altres artistes com 10cc, però també la va rebutjar. Fins que va aprèixer XTC, que al conèixer la idea la van acceptar immediatament. Fascinats pel concepte, la van definir com "l'anticrist de les portades de discs", un magnífic gest d'auto-sabotatge.

Go 2

INICI

Això és la PORTADA D'UN DISC. Aquest escrit és el DISSENY de la portada del disc. El DISSENY serveix per VENDRE el disc. Esperem atreure la teva atenció i que t'animis a agafar-lo. Quan ho facis potser et convenceràs per escoltar la música - en aquest cas l'àlbum Go 2 de XTC. Aleshores volem que ho COMPRIS. La idea és que com més de vosaltres compreu l'àlbum més diners faran Virgin Records, el mànager Ian Reid i els mateixos XTC. Pels esmentats anteriorment això és conegut com a PLAER. Un bon DISSENY d'una caràtula és el que atrau més als compradors i els dona plaer. Aquest escrit està intentant atraure't com una il·lustració cridanera. Està dissenyat perquè tu ho LLEGEIXIS. Això és anomenat atraure a la VÍCTIMA, i tu ets la VÍCTIMA. Però si tens una ment lliure, hauries de PARAR DE LLEGIR ARA! perquè tot el que estem intentant fer és que ho llegeixis. Però això és una TRAMPA DOBLE perquè si en efecte pares de llegir estaràs fent el que et manem, i si continues llegint estaràs fent el que preteníem des del principi. I com més llegeixes més estàs caient en aquest mecanisme de dir-te exactament com un bon disseny comercial funciona. Són TRAMPES i aquesta és la pitjor TRAMPA de totes, ja que es tracta de descriure la TRAMPA mentre intenta fer-te caure en la TRAMPA, i si has llegit fins tan lluny aleshores has caigut a la TRAMPA, però no ho hauries pogut saber si no haguessis llegit fins aquí. Almenys t'ho estem dient directament en comptes de seduir-te amb una imatge bonica o inquietant que mai et dirà la veritat. Et fem saber que hauries de comprar el disc perquè, en essència, és un PRODUCTE i els PRODUCTES són per ser consumits i tu ets un consumidor i aquest és un bon PRODUCTE. Podríem haver escrit el nom de la banda en lletres especials perquè cridés l'atenció i ho veuries abans de llegir res d'això i segurament ho hauries comprat igualment. El que estem suggerint realment és que ets un NECI si compres o no l'àlbum com a simple conseqüència del disseny de la seva portada. Això és una estafa perquè si estas d'acord probablement t'agradarà aquest escrit - que és el disseny d'una caràtula - i per tant l'àlbum de dins. Però t'acabem d'advertir en contra això. L'estafa és una estafa. Un bon disseny de caràtula podria ser considerat com un dels aspectes que fa que compris el disc, però això mai et passa a TU perquè TU saps que tan sols és el disseny d'una portada. I això és la PORTADA DEL DISC.

Això és la PORTADA D'UN DISC. Aquest escrit és el DISSENY de la portada del disc. El DISSENY serveix per VENDRE el disc. Esperem atreure la teva atenció i t'animis a agafar-lo. Quan ho facis potser et convenceràs per escoltar la música - en aquest cas l'àlbum Go 2 de XTC. Aleshores volem que ho COMPRIS. La idea és que com més de vosaltres compreu l'album més diners faràn Virgin Records, el manager Ian Reid i els mateixos XTC. Pels esmentat anteriorment això és conegut com a PLAER. Un bon DISSENY d'una caràtula és aquell que atrau més al compradors i els dona plaer. Aquest escrit està intentant atraure't com una il·lustració cridanera. Està dissenyat perquè to ho LLEGEIXIS. Això és anomenat atraure a la VÍCTIMA, i tu ets la VÍCTIMA. Però si tens una ment lliure hauries de PARAR DE LLEGIR ARA! perquè tot el que estem intentant fer és que ho llegiexis. Però això és una TRAMPA DOBLE perquè si en efecte pares de llegir estaràs fent el qu et manem, i si continues llegint estaras fent el que preteníem des del principi. I com més llegeixes més estàs caient en aquest mecanisme de dir-te exactament com un bon disseny comercial funciona. Són TRAMPES i aquesta és la pitjor TRAMPA de totes ja que es tracta de descriure la TRAMPA mentres intenta fer-te caure en la TRAMPA, i si has llegit fins tan lluny aleshores has caigut a la TRAMPA, però no ho hauries pogut saber si no haguéssis llegit fins aquí. Almenys t'ho estem dient directament en comptes de seduir-te amb una imatge bonica o inquietant que mai et dirà la veritat. Et fem saber que hauries de comprar el disc perquè en esència és un PRODUCTE i els PRODUCTES són per ser consumits i tu ets un consumidor i aquest és un bon PRODUCTE. Podriem haver escrit el nom de la banda en lletres especials perquè crides l'atenció i ho veuries abans de llegir res d'això i segurament ho hauries comprat igualment. El que estem suggerint realment és que ets TONTO si compres o no l'album com a simple conseqüència del disseny de la seva portada. Això és una estafa perquè si estas d'acord probablement t'agradarà aquest escrit - que és el dissent d'una caràtula - i per tant l'album de dins. Però t'acabem d'advertir en contra això. L'estafa és una estafa. Un bon disseny de caràtula podria ser considerat com un dels aspectes que fa que compris el disc, però això mai et passa a TU perquè TU saps que tan sols és el disseny d'una portada. I això és la PORTADA DEL DISC.

Hipgnosis són un grup de disseny anglès integrat per Storm Thorgerson i Aubrey Powell. Són els creadors d'algunes de les portades més conegudes de la història del rock. The Dark Side of the Moon, de Pink Floyd Houses of the Holly, de Led Zepplin Dirty Deeds Done Dirt Cheap, de AC/DC

Spiritualized

El músic Jason Pierce sempre havia tingut la idea de fer un àlbum com si fos una pastilla, ja que concebia la música com una medicina per a l’ànima, i això és el que va fer amb el seu tercer àlbum. L’aspecte del disc és el mateix que el d’un fàrmac d’administració oral. A la contraportada, al costat del codi de barres, hi diu: “Només per a administrar auditivament. Utilitzar només en cas que ho recomani un facultatiu (veure el prospecte adjunt). Conservar en un lloc sec i protegit de la llum. Mantenir fora de l’abast dels nens”. L’àlbum fins i tot conté el típic prospecte que acompanya els medicaments (clica aquí per saber què hi deia). L’única indústria d’Anglaterra que tenia la maquinària per fabricar aquest embalatge era la farmacèutica. Així doncs, es va manufacturar l’embàs del disc en un ambient estèril i sota llums ultra-violetes, van dur a terme amb la producció del disc el mateix procés que amb els medicaments.

Ladies and Gentlemen We Are Floating in Space

INICI

Al prospecte hi diu:

• Quines eren les pastilles que contenia - que eren els títols de les 12 cançons
• Els ingredients actius - que eren els crèdits de la grabació del disc
• Una llarga llista dels efectes secundaris - deliris, sensació d’embriaguesa, alucinacions visuals i auditives, eufòria, febre, suors fredes, tartamudeix, pèrdua de memòria, problemes mentals, desorientació, alteracions del desig sexual…
• Una recomanació de les dosis adequades i les cura que havia de tenir el consumidor de no prendre Spiritualized combinat amb altres medicines, alcohol ni drogues recreatives.

Al prospecte hi diu:

• Quines eren les pastilles que contenia - que eren els títols de les 12 cançons
• Els ingredients actius - que eren els crèdits de la grabació del disc
• Una llarga llista dels efectes secundaris - deliris, sensació d’embriaguesa, alucinacions visuals i auditives, eufòria, febre, suors fredes, tartamudeix, pèrdua de memòria, problemes mentals, desorientació, alteracions del desig sexual…
• Una recomanació de les dosis adequades i les cura que havia de tenir el consumidor de no prendre Spiritualized combinat amb altres medicines, alcohol ni drogues recreatives.

The Velvet Underground

Andy Warhol va conèixer The Velvet Underground quan els va anar a veure en un club de Nova York i va acabar per convertir-se en el manager de la banda. Malgrat que el disc debut del grup es va grabar relativament ràpid, el disseny de la portada va ser un procés molt llarg. Van ser moltes les idees per la caràtula que van ser vetades per la discogràfica, com ara reproduir a la coberta frases de les pitjors crítiques rebudes o bé posar fotografies d’intervencions de cirurgia estètica. Enmig d’una pluja d’idees, va sorgir el concepte d’un plàtan; Warhol ho va veure clar i hi va començar a treballar de seguida. El disseny portaria el nom del seu responsable, però no pas el de la banda, que aleshores encara era desconeguda. La discogràfica va pensar que això ajudaria al disc a tenir una major repercussió. En la primera edició que es van fer del disc, la pela del plàtan es podia pelar retirant una enganxina que el cobria, i en la part superior s’hi podia llegir: “Pela’l a poc a poc i mira”, un clar simbolisme fàl·lic.

,mn

The Velvet Underground & Nico

INICI

Joy Division

Per a la portada del primer disc d’estudi de Joy Division, la banda va donar-li a Peter Saville, el dissenyador, la imatge que havien trobat en una pàgina de l’Enciclopèdia d’Astronomia de Cambridge de l’edició de 1977. La imatge corresponia a la freqüència de 100 polsos successius del primer púlsar descobert per Anthony Hewish i Joycely Bell l’octubre de 1967 a la Universitat de Cambridge. Els púlsars, que poden tenir la mida d’una gran ciutat, són estrelles de neutrons que posseeixen un intens camp magnètic que indueix l’emissió de radiacions electromagnètiques i són un estadi de la formació dels forats negres. Així doncs, la caràtula d’Unknown Pleasures és la transcripció de les freqüències electromagnètiques emeses per un cos espacial però imprès en negatiu. Aquesta portada ha tingut tan impacte que fins i tot va ser l’objecte d’un documental de quatre minuts.

,mn

Unknown Pleasures

INICI

Nirvana

Kurt Cobain sentia fascinació pels parts a l'aigua. Després de veure un documental sobre el tema, va tenir la idea de fer la portada d'un disc on es veiés un part a l'aigua, una imatge realment impactant. La discogràfica va considerar que era contingut massa gràfic, així que en comptes d'això es va proposar fer una fotografia d'un nadó nadant a una piscina. Un cop feta la fotografia van considerar que faltava algun element que acabés de crear impacte, és aleshores quan va arribar la idea de l'ham amb un billet. Els memebres de Nirvana van acceptar el resultat. Tot i així, la discogràfica va decidir que s'hauria d'esborrar el sexe del bebè per por a que certes botigues es neguéssin a vendre l'album. Cobain s'hi va negar en rotund i va proposar que com a molt s'hi posés una enganxina que digués "Si t'ofens per això és que ets un pedòfil encobert". Finalment es va decidir continuar amb la portada original sense censura. El nadó de la portada ja no és tan petit i ha recreat un parell de vegades la icònica portada de la banda

Nevermind

INICI

Spencer Elden, el conegut bebè de Nirvana, ja té 26 anys.

Pink Floyd

Després de conèixer la invasió a la privacitat, la incapacitat de dur una vida normal i l’enyor de les persones estimades que va comportar la gira de The Dark Side Of The Moon, els membres de Pink Floyd van titular el següent àlbum Wish You Were Here (tan de bo fossis aquí). El tema principal era l’absència i, per aquest motiu, la imatge de la portada havia de ser un home de negocis (l’interpreta l’actor Ronnie Rondell) devorat per les flames, incapaç d’allunyar-se d’una situació que el consumeix. Mentrestant, un altre professional (l’actor Danny Rodgers) li dóna la mà, en comptes d’oferir-li ajuda. Aquesta caràtula representa l’absència, però també la por a cremar-te en una relació que comença així com un homenatge i mostra d’enyorança a Syd Barrett, antic component del grup.

,mn

Wish You Were Here

INICI

The Clash

Una de les portades més emblemàtiques de The Clash, London Calling, és un homenatge al disc debut de rei del rock & roll, Elvis Presley. La fotografia de la portada va ser presa en un concert al Palladium de Nova York al 1979 i ha passat a la posteritat com una de les imatges més icòniques del rock & roll. Paul Simonon, el baixista del grup, va trencar el seu baix contra el terra de l'escenari enrabiat perquè considerava que el públic era massa silenciós. "No estàvem obtenint cap resposta d'ells, fèssim el que fèssim. En general, sóc bondadós, però reprimeixo les coses i després sóc com un interruptor, apagat i encès, i pot fer bastanta por, fins i tot per mi, quan m'encenc, perquè és molt de sobte. A l'escenari aquella nit em vaig frustrar molt amb el públic i quan va arribar el moment crucial vaig començar a trencar la guitarra contra l'escenari", explica el baixista.

,mn

London Calling

INICI

Sonic Youth

La famosa portada de Sonic Youth és una il·lustració basada en una fotografia real. A la fotografia hi apareixen Maureen Hindley i el seu marit, David Smith, quan es dirigien al jutjat per fer de testimonis en el judici de la germana de Maureen, una sanguinària assassina en sèrire. El text que acompanya la il·lustració no té relació amb els assassinats i hi diu: "Vaig robar-li el nòvio a la meva germana. Tot va ser un remolí, calor i resplandor. En una setmana vam matar als meus pares i vam prendre la carretera." L'il·lustració va causar tanta sensació que ha estat catalogada d'obra d'art i forma part de la colecció del Musem of Modern Art (MoMA) a Nova York.

Goo

INICI

Queen

Uns Queen encara joves i inexperts, buscaven crear un impacte visual després de descobrir la importància d'una bona portada per augmentar les vendes (el seu primer album Queen no va ser un èxit de vendes, tot i el gran potencial musical). La banda es va posar en contacte amb el fotògraf Mick Rock, buscant el seu estil de glamour decadent. Rock va proposar la idea de posar els membres en forma de diamant i els rostres com si fossin estàtues de l'illa de Pascua. Inspirat després de veure el film Shanghai Express,va fotografiar als membres de Queen amb les cares iluminades i així va crear una de les portades més conegudes del grup. Mercury i els altres components van estar a punt de rebutjar la fotografia per por de semblar massa pretenciosos, però Mick Rock els va convèncer que el seu talent els permetia prendre's aquestes llicències.La imatge els va acabar agradant tant que la van reutilitzar per promocionar Bohemian Rhapsody.

Queen II

INICI

Radiohead

Al dissenyador, Stanley Donwood, li rondava pel cap la idea de crear un món dominat per la boira per la caràtula del tercer disc de Radiohead. Va arrepleganr fragments d’imatges, revistes i anuncis publicitaris que trobava pel carrer i ho escanejava tot a l'ordinador. Un cop acabada la portada Donwood no recordava on havia pres la imatge principal. No va ser fins fins el maig del 2017, vint anys després que es publiqués OK Computer, que un fan de la banda va desvelar el misteri. @Jordan117 a Reddit, després de plantejar la qüestió en diversos fòrums , se’n va anar fins a Hartford, Connecticut, convençut que era a allà on s’havia pres la fotografia. El grup havia tocat a allà el 20 d’agost de 1996 i va allotjar-se al Hilton Hartfort Hotel. @Jordan117 va demanar la mateixa habitació, va col·locar el seu vinil d’OK Computer a la finestra de l’habitació i tot encaixava. La foto era de la intersecció de les carreteres interestatals 84 i 91 a Harford. 20 anys més tard, el misteri estava resolt.

OK Computer

INICI

U2

Peter Rowan és conegut com el nen de U2. Va aprèixer múltiples cops a les portades de discs i singles de la banda irlandesa. El germà de Rowan i Bono formàven part del mateix grup d'amics, els mateixos que van batejar a Paul David Hewson amb el sobrenom de Bono. Amb cinc anys Peter Rowan va ser la cara del primer disc de U2, Boy. Va ser una idea de Bono perquè la gent no sapigués com de joves eren els membres de la banda (alguns encara no havien fet vint anys) i perquè no els confonguéssin amb un grup de pop.Pel seu tercer disc, la banda va decidir a tornar a buscar a Rowan, ara de vuit anys, per veure com havia canviat. En aquesta portada ja no queda rastre de la inocència del nen i transmet una mirada desafiant que encaixa totalment amb el títol de l'àlbum, War. Bono explica "En comptes de posar tancs i armes a la portada, vam posar la cara d'un nen. La guerra també pot ser una cosa mental, una cosa emocional entre els qui s'estimen. No ha de ser quelcom físic".

War

INICI