Arte

L' Art a l'època de la Revolució Russa de 1917

Cinema

Cinema Si bé la cinematografia russa anterior a la Revolució d'Octubre es nodria de fets històrics, de la literatura i de la influència de les tendències teatrals avantguardistes, la influència dels fets de febrer i especialment d'octubre de 1917, representaren pel cinema rus un salt qualitatiu, que el convertirà en un dels més importants i innovadors del panorama europeu. Els líders bolxevics ràpidament van veure i destacar la importància del cinema com un poderós mitjà de propaganda política de l'ideari del nou govern. No en va, en una conversa amb Lunacharsky, Lenin va dir que "de totes les arts, la més important per a nosaltres és el cinema" (Caparrós Lera, 2004). També Trotski destaca el poder del cinema com a eina de construcció del socialisme. En l'exercici del poder, tant Lenin com Stalin van utilitzar el cinema com a eina política. A l'empara de les seves directrius van sorgir directors com Vertov, Kulechov, Kozintsev, Eisenstein, Pudovkin, Dovjenko, entre d'altres.El 1919 Lenin signa el Decret de Nacionalització de la Indústria Cinematogràfica, les sales de cinema passen a dependre de l'estat i es crea a Moscou la primera escola de cinema del món. Neix un cinema d'estat, al servei del nou govern, que es nodreix de les avantguardes artístiques sorgides en els darreres anys del Tsarisme: Formalisme en la literatura, Futurisme i Constructivisme en belles arts... Aquest corrent artístic, especialment, concebia l'art al servei de la Revolució i del poble. El seu centre neuràlgic era l'escola estatal de Vakhutemas, amb seu a Moscou. El màxim exponent de la propaganda governamental és Okt'abr' (Octubre, 1928), la pel·lícula documental que el Comitè Central encarrega a Eisenstein per commemorar els déu anys de la Revolució i que comptà amb la intervenció del propi Stalin, aleshores ja al poder. Anteriorment, però, la factoria soviètica ja havia produït pel·lícules tan emblemàtiques com Stacka (La vaga, 1924) o Bronenosec Pot'omkin (El cuirassat Potemkin, 1925), que explica els fets que derivaren en la Revolució de 1905. Tot i ser un instrument polític, el cinema soviètic post-revolució és de gran qualitat artística i cinematogràfica i els seus directors pioners que utilitzaren les tècniques més innovadores de l’època per arribar a un poble rus analfabet i sense accés a l’educació. Les pel·lícules d’aquells primers anys són el millor testimoni dels fets que ara commemorem i que, més enllà dels seus directors i protagonistes privilegiats, altres cineastes aliens a la política soviètica han intentat explicar: Doctor Jivago (Doctor Zhivago, 1965), Nicholas and Alexandra (Nicolás y Alejandra, 1971) o Reds (Rojos, 1981), en són alguns exemples. Totes les pel·lícules citades les podreu trobar al nostre catàleg i, fins i tot, algunes d'elles les podeu trobar el domini públic. Teniu accés als enllaços des del web de l'exposició virtual. Caparrós Lera, J.M. (2004). 100 películas sobre historia contemporánea. Madrid: Alianza. Schnitzer, L., Schnitzer, J., Martin, M. (eds.) (1973). Cinema in Revolution. New York: Da Capo Press. Porter-Moix, M. (1968). Historia del cine ruso y soviético. Barcelona: Ediciones de Cultura Popular. Taylor, R., Christie, I. (eds.) (1988). The Film Factory: Russian and Soviet cinema in documents, 1896-1939. London: Routledge & Kegan Paul. Consulteu Guia de lectura (Art)

Artistes

Suprematisme

Suprematisme Entre les avantguardes que renoven el llenguatge artístic, el "suprematisme" representa un moment d'extrem rigor ideològic i estètic. Aquest moviment artístic té el seu origen a Moscou i es desenvolupa entre els anys 1915 a 1927. Es defineix com la investigació metòdica de l'estructura funcional de la imatge que cerca una síntesi geomètrica, ideal i perceptiva. Promou en la pintura l'abstracció geomètrica (importància del quadrat i del cercle) i l'art abstracte cercant la "supremacia" del no-res i la representació d'un univers sense objectes, en una posició antitètica representada per al realisme acadèmic. El pintor Malevitx i el poeta i dramaturg Maiakovski escriuen en col·laboració el "Manifest del Suprematisme" (1915). Posteriorment Malevitx escriurà "Del cubisme al suprematisme..El nou realisme pictòric "(1915-1916) i "El suprematisme com a model de la no representació" (1920). El caràcter radical de la seva filosofia fa que no tingui masses seguidors. Un dels artistes que caldria destacar per fer seves les directrius de Malevitx és El Lissitzky. Text basat en l'obra: Poletti, F. (2006) El siglo XX: vanguardias. Barcelona: Electa.Malevich, K. S., Borchardt-Hume, A., Bouras, A., Tate Modern (Gallery), Amsterdam (Netherlands). Stedelijk Museum, & Kunst- und Ausstellungshalle der Bundesrepublik Deutschland. (2014). Malevich. London : Tate Publishing. Malevich, K. S., Nakov, A. B., Robel, A., & Etayo, M. (2007). Escritos. Madrid : Síntesis. Perloff, N. L., Reed, B. M., & Lissitzky, E. (2003). Situating El Lissitzky : Vitebsk, Berlin, Moscow. Los Angeles : Getty Research Institute. Consulteu Guia de lectura (Art)

Constructivisme

Constructivisme El terme "constructivisme" designa una sèrie de tendències artístiques russes de l'avantguarda. Va ser considerat l'art oficial de la revolució d'octubre i es va desenvolupar a partir d'aquesta data i fins a la dècada dels anys vint. El concepte bàsic és la negació de l'estètica burgesa i la consideració de l'art com a instrument de l'acció revolucionaria: l'obra d'art es caracteritza per la seva "utilitat", exalta la relació art-indústria i busca l'experimentació tecnològica dels nous materials. Cal destacar que l'estètica i la ideologia constructivista influeixen notablement en la planificació de l'arquitectura russa. Un dels seus teòrics és Aleksei Gan que escriu l'assaig "El constructivisme" l'any 1922. El primer a fer servir el terme "constructivisme" és el crític i historiador de l'art N. Punin que el 1913 es refereix amb aquest terme al treball de l'artista rus Tatlin. Entre els artistes més destacats d’aquest moviment cal anomenar a Tatlin, Rodtxenko, Stepanova, Exter, El Lissitzky, Gabo i Pevsner. Alguns d'ells escriuran manifestos teòrics. L'apertura internacional del moviment es remunta a 1922 en un congrés a Düsseldorf a on el nou moviment artístic queda reconegut oficialment a Occident. Vkhutemas, institut d'art i tècnica, fundat el 1920 per decret del govern soviètic de Lenin, va ser la seva emblemàtica escola. Text basat en l’obra: Poletti, F. (2006). El siglo XX: vanguardias. Barcelona: Electa Constructivismo. (1973). Madrid : Alberto Corazón. López de Osaba, P., & García, A. (1992). Rodchenko-Stepanova. Madrid : Madrid Capital Europea de la Cultura. Maiakovskiï, V. V. 1893-1930, Sarmiento, J. A. 1952-, Lisickij, E. 1890-1941, & Reina Palazón, A. (2015). Para la voz, Maiakovski. Santander : Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha [etc.]. Consulteu Guia de lectura (Art)

La fàbrica de l'avantguarda: art i revolució

La fàbrica de l'avantguarda: art i revolució Escola de Vhakutemas. Adaskina, N. (1989). Lioubov Popova. Paris: Philippe Sers. El triomf de la Revolució d'Octubre va comportar una total reconstrucció del model d'estat i de les seves estructures socials, econòmiques, polítiques i culturals. La necessitat d’imatges del poder noves i la recerca d’altres models de convivència va afavorir la participació i la col·laboració dels artistes d'avantguarda en aquest procés. Integrant laboratoris plàstics, escoles comunals i serveis estatals, artistes com Vladimir Tatlin, Kassimir Malevitx, Liubov Popova, El Lissitzky, Aleksandr Rodtxenko, Varvara Stepanova o el cineasta Sergei Eisenstein, van buscar la manera de participar en la transformació radical del país. A través d'un llenguatge renovat i coherent amb el moment històric que estaven vivint, art i política es van associar en un programa comú. Sota la bandera dels moviments d'avantguarda (suprematisme, constructivisme, productivisme), els artistes soviètics van revolucionar formes, tècniques i continguts sense perdre de vista l'objectiu de superar la (burgesa) fractura entre art i vida. L'art es va estendre del camp de la pintura, l'escultura i l'arquitectura a tots els àmbits de la realitat (la propaganda, el disseny gràfic i industrial, la moda, l'escenografia, el cinema, etc.), configurant imaginaris i contextos nous d'acord amb els principis revolucionaris. La Rússia de la Revolució va esdevenir una veritable fàbrica d'avantguarda que, a més dels seus espectaculars avenços in situ (truncats, poc després, amb la consolidació de l'estalinisme), va tenir, des dels anys vint, un paper clau en el desenvolupament de les pràctiques artístiques a Occident. L'impuls creatiu de les avantguardes russes va transcendir fronteres i temporalitats i va condicionar els nous rumbs i els objectius de l'abstracció durant la dècada dels trenta, establint un model de producció que serà reinterpretat constantment en la futura postguerra. Dra. Paula Barreiro López

Productivisme

Productivisme (Art de producció) El “Programa del Grup Productivista” (1921), promogut per Tatlin, Rodtxenko i Stepanova conforma el marc teòric de la nova plataforma productivista a la qual s’adheriran la pràctica totalitat dels artistes constructivistes entre 1921 i 1925. Els productivistes defensaven l’ús de materials i tecnologia per part dels artistes en la creació d’artefactes socialment útils i al servei de la societat. Aquestes idees van ser introduïdes als debats de l’INKHUK (Institut de Cultura artística) per pensadors com Aleksei Gan i Boris Arvatov i van ser adoptades pel conjunt d’artistes constructivistes, que en molts casos van dedicar-se a l’arquitectura i enginyeria o bé a les arts aplicades tals com el disseny de mobles i teixits i ’escenografia teatral. El paper de l’artista productivista s’interpretava de diferents maneres: des de la creació de dissenys abstractes aplicables als productes industrials fins a la integració total en el procés del disseny industrial i la desaparició de l’activitat artística autònoma. Segons l’anàlisi d’Arvatov, el distanciament entre el món de l’art i el del treball i la indústria, fruit de l’hegemonia burgesa, quedaria restituït reinserint l’artista en l’esfera industrial i creant objectes els valors utilitaris dels quals complauria als usuaris proletaris. En aquest apartat incloem les aportacions productivistes en disciplines com la ceràmica, el cartellisme publicitari i polític, el fotomuntatge, la tipografia, el vestuari i escenaris teatrals, incloent l’òpera, el ballet i el circ . Cal destacar la figura de Meyerhold, amb les noves formulacions sobre teoria i tècnica de direcció teatral i d’actors. Text basat en les obres: Construir la revolució: art iarquitectura a Rússia 1915-1935. (2011). Barcelona: Fundació La Caixa. Poletti,F.(2006) El siglo XX: vanguardias. Barcelona: Electa. Baburina, N.I. (1985). The Soviet political poster, 1917-1980: from the USSR Lenin Library collection. New York : Penguin Books. Baer, N.v.N., Bowlt, J.E. (1991). Theatre in revolution : Russian avant-garde stage design, 1913-1935. London: Thames and Hudson. Expósito, M., Kiaer, C., Fore, D. et al. (2009). Los Nuevos productivismos. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Lobanov-Rostovsky, N. (1990). Revolutionary ceramics: Soviet porcelain, 1917-1927. New York: Rizzoli. Meyerhold, V. E., Hormigón, J. A. (Ed.) (1992). Meyerhold: textos teóricos (2a ed). Madrid: Publicaciones de la Asociación de Directores de Escena de España. Pack, S. (1995). Film posters of the russian avant-garde. Köln: Taschen. Stevens, M.A., Tsantsanoglou, M., Pare, R. & Fundació la Caixa. (2011). Construir la revolució : art i arquitectura a Rússia 1915-1935. Barcelona: Fundació La Caixa. Consulteu Guia de lectura (Art)

El Lissitzky

El Lissitzky (1890-1941) Lissitzky, E. (1990). El Lissitzky (1890-1941): arquitecto, pintor, fotógrafo, tipógrafo. Madrid: Fundación Caja de Pensiones. El Lissitzky, pseudònim amb el qual fou conegut Lasar Markowitsch Lissitsky, va ser un artista rus que desenvolupà la seva obra en els àmbits del disseny, la fotografia, la tipografia i l’arquitectura. Després de cursar els estudis d’arquitectura i enginyeria a l’Escola Superior Tècnica de Darmstadt, tornà a Rússia l’any 1914 on treballà per diversos gabinets d’arquitectura. Així mateix, des del 1916 es dedicà a la il·lustració de llibres, inicialment amb motius expressionistes i cubo-futuristes. En el camp del disseny treballà en múltiples àrees, des de la concepció d’espais per a exposicions fins en el disseny tipogràfic de publicacions. A partir de 1919 desenvolupa la seva carrera acadèmica com a professor d’art a l'Escola d'Art de Vitebsk, creada per Marc Chagall, que el convida a formar part del professorat. El Lisstizky compartirà visions artístiques amb el mateix Chagall i amb Kazimir Malevitx, artista també convidat a Vitebsk. Aquest darrer l’introduirà en les idees del suprematisme, que incorporà en les seves obres i compartí en les seves lliçons. En aquesta època féu algunes de les seves obres més notables, com els seus primers prouns (projectes per a l’afirmació del nou) en litografies, aquarel·les, olis o relleus. Entre 1920 i 1921 esdevingué director de la facultat d’arquitectura de Vkhutemas a Moscou. Tambè va publicar en revistes i va participar en exposicions . Després de visitar algunes ciutats europees tornà el 1925 a Rússia per exerci de nou la docència a Vkhutemas dedicant-se a l’arquitectura interior i disseny mòbil. En aquesta època abandonà la pintura. A partir de 1927-1928 treballa en diversos projectes artístics i exposicions entre Alemanya i Rússia.Des del 1931 és director artístic de l’Exposició Permanent d’Arquitectura al Parc Cultural de Gorki i des del 1932 en la revista URSS en la Construcció.

Gontxarova

Natalia S. Gontxarova (1881-1962) Bowlt, J.E., i Drutt, M. (Eds.) (2000). Amazonas de la vanguardia. Bilbao: Guggenheim. Pintora, artista gràfica i escenògrafa, va ser una de les principals artistes del primer període de l’avantguarda russa. Es forma com a artista al MUZHVZ, l’Acadèmia de Pintura, Arquitectura i Escultura de Moscou, amb l’escultor Pavel Trubeckoj i el pintor impressionista Konstantin Alekseevich Korovin, entre d’altres. Juntament amb altres artistes russos va participar en les exposicions “Saló de tardor” i “Nº 4, entre d’altres. També va organitzar-ne juntament amb el seu company, el pintor rús, Mikhail Fedorovich Larionov, amb el qual va fundar els grups “Sota de diamants” i “Cua d’ase”. També van ser cofundadors del moviment del Rayonisme, una de les primeres i més importants manifestacions de l’art abstracte, el nom del qual es basa en els raigs de colors amb els quals els artistes construïen la seva obra pictòrica. Les primeres obres d’aquest moviment s’exposaran al grup “El blanc de tir”. Va ser una ferma defensora del Neoprivitivisme, d’una cultura russa renovadora que sortia de l’art popular del que és una mostra “La família jueva”. També treballa com a escenògrafa al teatre per a Serguéi Pávlovich Diáguilev, fundador dels Ballets Russos i participa, fins a la seva mort, en nombroses exposicions a Moscou, París, Londres i d’altres ciutats europees.

Rodtxenko

Aleksandr Rodtxenko (1891-1956) S.A. (1985). Avantguarda russa: 1910 - 1930. Museu i col·lecció Ludwig. Maig - juliol 1985. Barcelona: Fundació Joan Miró, Fundació Juan March. Format a l’Escola d’Art de Kazan, on va estudiar amb Nikolai Feixin i Georgi Medvedev i a l’Escola d’Arts Aplicades Stròganov de Moscou. La seva primera exposició individual va tenir lloc al Club de la Federació d’Esquerres de Moscou. A partir de 1918 treballa a la secció d’arts plàstiques del Comissariat per a l’Educació. Posteriorment, és nomenat responsable de la secció d’art industrial i president de la comissió d’adquisicions del Museu de Cultura Artística. Com a professor, va ensenyar a Vkhutemas i Vkhutein i mestre de teoria de la pintura a l’Escola Proletkult de Moscou. Va ser membre fundador de l’escola d’art Inkhuk i del grup productivista. El 1930 funda el grup Octubre, format per fotògrafs i artistes de cinema Més enllà de la pintura, va treballar la tipografia, la il·lustració editorial, el disseny gràfic, la fotografia, el fotomuntatge i l’escenografia, col·laborant amb Vladímir Maiakovski en campanyes publicitàries. Va ser una de les figures centrals de l'evolució artística al Moscou post revolucionari, desenvolupant teories i noves formes estètiques en l'àmbit escultòric i fotogràfic. Amb la seva dona, Varvara F. Stepanova, investiga i experimenta amb l'art.

Malévitx

Kazimir Malevitx (1878-1935) S.A. (1989). De la revolució a la Perestroika: art soviètic de la col·lecció Ludwig. Palau de la Virreina, del 4 d'octubre al 30 de novembre de 1989. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Regidoria d'Edicions i Publicacions. Pintor, escenògraf, artista gràfic, dibuixant i dissenyador. Es va formar a l’Escola d’Arts de Kíev, en el MUZHVZ i a l’estudi privat de Fiodor Rerberg de Moscou. La seva participació en diverses exposicions de la Unió de la Joventut li van obrir camí a exposicions avantguardistes com ara Sota de Diamants, la Cua de l’ase o La Diana. Posteriorment, va treballar en el disseny del vestuari i dels decorats de l’òpera futurista Victòria sobre el sol, amb música de Mikhail Matiuixin i libreto d’Aleksei Kruixònikh. Després d’experimentar amb el cubofuturisme i el realisme transracional, va crear els primers dissenys suprematistes que va presentar a l’última exposició de pintura futurista 0.10 de Sant Petersburg on proposava el suprematisme com a nou realisme pictòric.

Popova

Liubov Popova (1889-1924) S.A. (1989). De la revolució a la Perestroika: art soviètic de la col·lecció Ludwig. Palau de la Virreina, del 4 d'octubre al 30 de novembre de 1989. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Regidoria d'Edicions i Publicacions. Pintora avantguardista russa formada als estudis privats d’Stanislav Jukovski, Ivan Dudin i Konstantín Iuon, a Moscou ; més tard, marxa a Itàlia on treballa al taller de Vladímir Tatlin. Allà coneix la pintora Nadezhda Udaltsova amb qui viatja a París per assistir als tallers d’ Henri Le Fauconnier, Jean Metzinger i André Segonzac a l’Acadèmie de la Palette. De retorn a Rússia, col·labora amb Tatlin i Aleksandr Vesnin, un dels pares del constructivisme i participa en l’exposició Sota de diamants i en les exposicions futuristes Tranvia V i 0.10, on comparteix cartell amb Kassímir Malevitx i Vladimir Tatlin, entre d’altres. Creadora d’escenografies teatrals i dissenyadora de teixits a la Primera Fàbrica Estatal de Teixits Estampats de Moscou, va fer de dissenyadora gràfica i d’il·lustradora de cartells, portades de revista, llibres i porcellana. Va ser membre de l’escola d’art Inkhuk, aleshores dirigit per Kandinsky i professora a l’escola Vkhutemas, on va engegar un nou programa d’educació artística pràctica. Influenciada pel cubisme i pel futurisme italià, tendències que va conèixer en les seves estances europees, la concepció constructivista de la seva obra està marcada pel motiu orgànic de l’arbre, un dels seus motius més estimats i primer pas de l’artista vers l’abstracció.

Tatlin

Vladimir Tatlin (1885-1953) S.A. (1995). Tatlin. Barcelona, 5 d'abril - 25 de juny de 1995. Barcelona: Museu Picasso. Format a l’Institut de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou i a l’Escola d’Art Penza, amb els pintors Valentín Serov i Konstantin Korovin. En la primera dècada del 1900 va fundar el taller “La Torre” on traballaren futurs artistes constructivistes com Liubov Popova, Aleksandr Vesnin o Nadezha Udaltsova, entre d’altres. El 1914 va fundar el Constructivisme, el moviment artístic més impactant en l’avantguarda artística russa, juntament amb el Futurisme. Nomenat cap del departament de la secció d’arts plàstiques del Comissaria per l’Educació, treballà en el Monument a la Tercera Internacional. També va treballar com a pintor , escultor i muntador d’òpera. Va treballar a les escoles artístiques d’SVOMAS i posteriorment va exercir de professor del departament de teatre, fotografia i cinema de l’Escola d’Art de Kíev, avalat per la seva experiència com a escenògraf i dissenyador de vestuaris de teatre. També va ser docent al departament de fusta i metall de VKhutein. Com a curiositat, treballà en la realització d’una màquina voladora impulsada manualment de nom Letatlin.

Exter

Alexandra Exter (1882-1949) S.A. (1989). De la revolució a la Perestroika: art soviètic de la col·lecció Ludwig. Palau de la Virreina, del 4 d'octubre al 30 de novembre de 1989. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Regidoria d'Edicions i Publicacions. Pintora, artista gràfica i escenògrafa formada a l’Escola de Belles Arts de Kíev. Membre d’una família bielorussa acomodada, en els seus freqüents viatges a Itàlia i a França completarà la seva formació com artista. Ingressarà a l’Académie Grande Chaumière de Montparnasse, on fa amistat amb Picasso i Georges Braque, entre d’altres. La seva obra en els seus inicis expressionista evolucionarà al futurisme i al cubisme. A partir de 1907-1908 participa en diverses exposicions avantguardistes russes: “La Sota de diamants”, “La Corona” i “Nº 4”, entre d’altres. Entre 1904 i 1914 va viure entre Kíev, Moscou, París i Itàlia on entrarà en contacte amb els futuristes italians. Instal·lada a Kíev, participa de la vida artística moscovita. La seva obra futurista anirà imbuint-se d’elements constructivistes. Com escenògrafa treballarà en els decorats de les representacions de l’actor i director Aleksandr Tairov. I dissenya vestits i decorats per a la pel·lícula “Aelita” dirigida per Yákov Protazánov, basada en una novel·la de Tolstoi del mateix nom. També va dedicar-se a l’ensenyament, exercint com a docent al VJUETMAS, els Tallers d’Ensenyament Superior de l’Art i de la Tècnica, una escola estatal creada el 1920 per decret del govern soviètic, a l’Académie F. Leger de Paris i al seu propi estudi situat a la capital francesa.

Stepanova

Varvara F. Stepanova (1894-1958) S.A. (1989). De la revolució a la Perestroika: art soviètic de la col·lecció Ludwig. Palau de la Virreina, del 4 d'octubre al 30 de novembre de 1989. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Regidoria d'Edicions i Publicacions. Pintora i artista gràfica formada a l’Escola d’Art de Kazan, on coneixerà el seu marit, l’artista Aleksandr Rodtxenko. Amb ell es traslladarà a Moscou, on estudia amb els pintors Ilya Mashkov i Konstantin Yuon i posteriorment, a l’Escola d’Arts i Oficis Stròganov. A partir de 1918 va treballar a IZO, el Departament d’Arts Plàstiques de la Comissaria del Poble per a Formació Cultural. El 1920 va formar part de l’Inkhuk, una organització i associació artística formada per pintors, artistes gràfics, escultors, arquitectes i estudiants d’art. Participà en diverses exposicions avantguardistes i col·labora amb Rodtxenko i la pintora Liubov Popova a la Primera Fàbrica Estatal d’Estampació de Teixits. A partir dels anys vint, la seva obra es decanta per les tendències constructivistes i es dedicà al disseny, la projecció de teixits, l’escenografia i el vestuari teatral. A partir de 1924 exerceix uns anys de professora al Departament de teixits de Vkhutemas. Pel que fa a la pintura, les seves figures recorden els putxinel·lis i els robots. L’any 1925 participà a l’Exposition Internationale des Arts Decoratifs et Industriels, a París.

Rozanova

Olga Rozanova (1886-1918) Bowlt, J.E., i Drutt, M. (Eds.) (2000). Amazonas de la vanguardia. Bilbao: Guggenheim. Pintora, artista gràfica, escultora i poetessa, formada a l’estudi A. Bolshakov, a l’Escola d’Arts i Oficis Stròganov de Moscou (1904-1910) i a l’Escola d’Art d’E. Zvantseva (1912-1913). Va ser membre fundadora del grup Unió de la Joventut i portaveu de la fracció futurista del grup. El 1913 fa un manifest que explica les seves aspiracions abstractes. La seva obra expressa elements futuristes, cubo-futuristes i rayonistes. Posteriorment, s’incorpora a Supremus, grup d’activitats avantguardistes dirigit pel pintor Kassimi Malevitx. La seva obra, tot i que amb reminiscències futuristes, presenta ara trets suprematistes que plasmarà en teles i objectes quotidians. Entusiasmada amb la Revolució de 1917, serà membre de diversos organismes culturals estatals com ara IZO, el Departament d’Arts Plàstiques de la Comissaria del Poble per a Formació Cultural, i Proletkult, Cultura Proletària, una entitat artística experimental soviètica d’arrels revolucionàries i col·laboradora amb Rodtxenko al Departament d’Art Industrial. També va ajudar a organitzar els SVOMAS, escoles artístiques, a diverses ciutats russes després de la Revolució. Va destacar en poesia i en els camps del disseny i la moda. Sobreviu només un any a la Revolució d’Octubre.

Udaltsova

Nadeha Udaltsova (1886-1961) Bowlt, J.E., i Drutt, M. (Eds.) (2000). Amazonas de la vanguardia. Bilbao: Guggenheim. Pintora cubista i suprematista, Udaltsova es forma a MUZHVZ, l’Acadèmia de Pintura, Arquitectura i Escultura de Moscou, on coincidirà amb Liubov Popova i amb qui marxarà a París per ingressar a l’estudi de Metzinger i Le Fauconnier. De retorn a Moscou, treballa a l’estudi de Tatlin . Segons explica l’artista, la seva fase més prolífica es desenvolupa en el període cubista, temps en el qual participa en diverses exposicions artístiques com la famosa “La Sota de diamants”. També participà a la Primera Exposició d’Art Rus celebrada a la Galeria Van Diemen de Berlín. Ferma defensora de l’art d’avantguarda rus, tal i com recullen els seus manuscrits, va ser membre fundadora, juntament amb Tatlin i Gueorgui Iakulov, del Sindicat d’Artistes de Moscou en els anys posteriors a la Revolució. Com altres artistes, es va dedica a l’ensenyament, primer com a ajudant del pintor Kassimir Malevitx i, posteriorment, en una plaça pròpia com a docent al IZO (Departament d’Arts Plàstiques de la Comissaria del Poble per a Formació Cultural).

Pevsner i Gabo

Antoine Pevsner i Naum Gabo Esquerra: S.A. (1961). Antoine Pevsner. Neuchatel: Éditions du Griffon. // Dreta: Gabo, N. (1957). Construction, Sculpture, Paintings, Drawings and Engraving. London: Lund Humphries. En el terreny de l'escultura, destaquen els germans Pevsner, Anton (1886-1962) i Naum Gabo (Naum Neemia Pevsner 1890-1977) que es va canviar el cognom per no ser confós amb el seu germà. Fills d’enginyer, van rebre una formació científica, que van saber conjugar amb la investigació estètica. Van viatjar per Europa (París, Munic, etc.) on coneixen les noves tendències artístiques. És a París on entren en contacte amb el cubisme i el futurisme. Visiten Oslo durant la Primera Guerra Mundial. La fascinació pels espais nòrdics i els contrastos entre plens i buits porten a Gabo a la realització d’unes obres primerenques fetes amb materials lleugers, làmines de metall, fustes i cel·luloide i que marcaran el seu estil futur.Tornen a Moscou quan esclata la Revolució d'Octubre i entren en contacte amb el cercle d'artistes d'avantguarda i incorporen en les seves obres els principis geomètrics del suprematisme de Malevitx. En l’entorn del constructivisme redacten, l’any 1920, el Manifest realista. Posteriorment, els seus camins es separen. Antoine Pevsner s'estableix a París des de 1923 treballant materials més tradicionals i desenvolupant conceptes sobre ple /buit i llum/ombra. Naum Gabo, després d’un parèntesi a Anglaterra, s’estableix l’any 1946 als Estats Units d'Amèrica, on experimenta amb materials de fabricació industrial, plàstic transparent, i realitza construccions monumentals que conviuen amb l'espai arquitectònic de la ciutat.L'obra d'aquests escultors són veritables poemes geomètrics entre l'art i la ciència.