Viatgers - DEFINITIU

Angel Pestaña L’èxit de la revolució bolxevic va suscitar nombroses expectatives entre la classe obrera d’Europa i del nostre país. Els primers que van abraçar la fascinació bolxevic a Catalunya van ser els Anarquistes. El 1920 la CNT va enviar a Angel Pestaña (1886-1937), heroi de la vaga de la Canadenca de 1919, que durant 70 dies va examinar el prodigi de la Revolució Russa. El sedueixen els drets d’igualtat entre homes i dones, la justícia impartida per ciutadans, la lluita contra l’analfabetisme... però també percep algunes tenebres i errors en aquest sistema i discrepa amb les directrius que anava prenent el procés revolucionari. Algunes conclusions però, són positives “La Revolución Rusa [...] ha de servir, como lo suponemos, para señalar un punto de partida, una fecha memorable, en el progresso y evolución de la humanidad” (Pestaña, 1936) Pestaña, Á. (1936). 70 días en Rusia. Madrid : [s.n.]

Andreu Nin El juliol de 1921 la CNT envià al Congrés de la Komintern a Moscou una delegació formada, entre d’altres, per Joaquim Maurín i Andreu Nin. Arran del seu viatge a la Unió Soviètica, el vendrellenc Andreu Nin (1892-1937?), mestre i periodista, va esdevenir un fervent admirador de la Revolució Russa i del model de societat que aquesta havia impulsat, la qual cosa el va fer passar de l’anarquisme al comunisme i el va dur a instal·lar-se a l'URSS fins l'any 1930.Durant aquells anys es convertiria en l’amfitrió dels diversos catalans que van viatjar a Rússia: Josep Pla, Eugeni Xammar o Francesc Macià. Va treballar per a Nikolai Bukharin i, posteriorment es va convertir en secretari de Trotski. El 1930 va abandonar la l'URSS per la seva oposició a l’ascens de Stalin . Finalment Nin, màxim dirigent del POUM i el més soviètic dels catalans, acabaria sent assassinat per ordres de Stalin el 1937 arran dels fets de Maig. En aquells moments les autoritats soviètiques estaven obrint les seves fronteres per a que periodistes d’arreu del món visitessin el país i elaboressin cròniques que trenquessin amb l’estigma sobre el caràcter diabòlic de la Revolució dels comunistes que s’havia anat difonent mundialment. Nin, A. (1979). La revolución rusa. Barcelona : Editorial Fontamara.

Josep Pla En aquells moments les autoritats soviètiques estaven obrint les seves fronteres per a que periodistes d’arreu del món visitessin el país i elaboressin cròniques que trenquessin amb l’estigma sobre el caràcter diabòlic de la Revolució dels comunistes que s’havia anat difonent mundialment. El 1925, Josep Pla (1897-1981), ja famós com a periodista i escriptor, va romandre sis setmanes a l'URSS. La seva estada va ser finançada per l’Ateneu Barcelonès a canvi que les cròniques fossin publicades en un diari català, que seria La Publicitat. Pla va intentar fer una crònica objectiva i es mostraria contrari a treure cap conclusió sobre el país ja que considerava que això anava contra l’esperit periodístic. Malgrat això va acabar concloent que el país era “un poble convalescent en plena reconstrucció i amb un començament de prosperitat indubtable” (Pla,1925). Pla veié una societat en progrés, un nou model de societat distant de la corrupció i la burocràcia que existien a Catalunya i Espanya, una societat que reconeixia i respectava la diversitat lingüística i l’organització territorial. També l’impactaren el foment de la cultura, la nova concepció de la justícia i el model de vida cooperativista que distava del model individualista de l’Europa Occidental. Les cròniques de Pla tindrien una funció de difusió divulgativa que permetria que els catalans es fessin una primera imatge del que havia estat i era la Revolució de 1917. Pla, J. (1925). Rússia : notícies de la U.R.S.S. : una enquesta periodística. Barcelona : Diana.

Eugeni Xammar Eugeni Xammar (1888-1973) va coincidir a l'URSS amb Pla, però només va romandre uns 10 dies i, a diferència de Pla, des del primer moment es va situar en una perspectiva anticomunista. Amb una prosa carregada d’ironia, va presentar una imatge caòtica i ineficaç de l'URSS, amb uns dirigents mafiosos que ho controlaven absolutament tot i que estaven convertint els ciutadans en esclaus i amb privilegis que no tenien la resta de soviètics. Aquesta visió que va difondre Xammar no va impactar més enllà dels cercles de la Lliga i, en definitiva, era la visió que ja es tenia dels comunistes des del conservadorisme català. Xammar, E., & Badia i Moret, J. (2016). Periodisme. Barcelona :Quaderns Crema.

Jaume Pi i Sunyer Jaume Pi i Sunyer (1888-1971) va viatjar a l' URSS pocs mesos després de Pla i Xammar, però el seu propòsit no era periodístic, la seva estada corresponia a la seva participació com a membre d’una delegació universitària internacional. Malgrat no ser periodista, va oferir la reflexió més aprofundida sobre què havia estat i en quin punt es trobava la Revolució dels comunistes. Les seves impressions van ser publicades en un número monogràfic titulat "La República dels soviets" a la Revista de Catalunya, número 18, 1925, publicació dirigida per Rovira i Virgili, una de les figures més crítiques amb la Revolució durant els anys 17 i 18. Pi i Sunyer coincidí amb Pla a l’hora de destacar la transformació social que havia suposat la Revolució, va escriure “no es pot negar que sigui, aparentment, la victòria del proletariat” (Pi i Sunyer, 1925). En canvi, coincidí amb Xammar en la visió d’un país amb uns serveis i infraestructures en decadència, on el poder es trobava en mans d’una casta política que era el Partit Comunista. Va constatar que dedicaven molts recursos a l’ensenyament superior però ell ho va considerar una eina propagandística dels dirigents soviètics per assolir prestigi internacional, a més aquest ensenyament estava reservat a membres del Partit Comunista o la seva família. Pi i Sunyer, J. (1925). La República dels Soviets. Revista de Catalunya, 18. Ni Pi i Sunyer ni Pla encertarien en les previsions de futur ja que cap dels dos va imaginar que el poder acabés en mans de Stalin, tot i que el primer sí que intuiria el Partit Comunista com una casta de privilegiats.

Francesc Macià A la tardor de 1925 va ser Francesc Macià (1859-1933), des de l’exili, qui va viatjar a Moscou amb el propòsit d’obtenir complicitats i recursos per part del govern soviètic per tal d’enderrocar la dictadura de Primo de Rivera. Macià, tot i que era un home d’ideologia liberal, estava disposat a aliar-se, fins i tot amb els bolxevics, per tal d’aconseguir la independència de Catalunya. "A partir d'aquest moment, la seva preocupació principal fou mirar d'acumular els fons econòmics, els homes i les aliances suficients per equipar una força armada a fi d'alliberar Catalunya i Espanya" (Ucelay-Da Cal & Esculies, 2015). Ucelay-Da Cal, E., & Esculies, J. (2015). Macià al país dels soviets. Barcelona : Edicions de 1984. El balanç del viatge de Macià va ser negatiu, no va aconseguir diners ni cap mena de suport, tot i que la societat soviètica li va causar una bona impressió.

Ferran Valls i Taberner Ferran Valls i Taberner (1888-1942), catedràtic d’Història d’Espanya, va viatjar a l’URSS l’agost de 1928 amb un grup de turistes acompanyats per un guia oficial de l’Estat. Va ser una estada curta però productiva ja que va publicar dotze articles a La Veu de Catalunya, recollits al llibre Un viatger català a la Rússia de Stalin, 1928. Va escriure sobre un país allunyat de la idea de progrés que comentava Pla "En tot cas l'efecte que m'ha fet la primera entrada a l'antiga capital russa és que el resultat del bolxevisme ha estat no pas enlairar el nivell del benestar general, sinó simplement eliminar la classe més acabalada i fastuosa" (Valls i Taberner, 1985). La conclusió final era que el poder soviètic no havia aconseguit augmentar el nivell de vida del conjunt de la població i les diferències socials encara existien. Valls i Taberner, F. (1985). Un Viatger català a la Rússiade Stalin, 1928. [Barcelona] : Promociones Publicaciones Universitarias [etc.].

Francesc Blasi i Vallespinosa Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951), industrial, escriptor i amant de l’excursionisme, també va ser un dels viatgers catalans a Rússia. Aniria enviant les seves cròniques al diari La Nau, fundat i dirigit per Rovira i Virgili. Aquestes cròniques es publicaran el 1929 al llibre Viatge a Rússia passant per Escandinàvia. Blasi i Vallespinosa, F., & Rovira i Virgili, A. (1929). Viatge a Rússia passant per Escandinàvia. Barcelona : Llibreria Casulleras. 

Antoni Rovira i Virgili Antoni Rovira i Virgili (1882-1949), president de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica, va viatjar a l'URSS a l’octubre de 1938 amb la delegació convidada per als actes del vint-i-unè aniversari de la Revolució d’Octubre. En els seus articles trobarem de tot, crítiques i elogis a la Unió Soviètica. Per una banda la considerava com un lloc d’acollida per a tots els lluitadors per la llibertat i la democràcia. En els seus articles descriu una societat basada en la igualtat, en la qual preval el benestar públic i l’accés a la cultura. Amb el temps, passarà de l’interès a la distància del temor. En aquell moment, la gran preocupació a Catalunya es centraria en les conseqüències de la Guerra Civil ”Catalunya s’acaba, el món s’acaba”(Puigsech Farràs, 2017). Rovira i Virgili, A., & Molas, J. (1968). Viatge a la URSS. Barcelona : Edicions 62. Després de 1939 l’URSS acollirà uns 650 catalans (unes 3000 de tot l’estat) i uns 3000 nens que s’anomenarien els nens de Rússia.

Altres viatgers a l'URSS No podem abastar tots els viatgers que van visitar la Unió Soviètica atrets i fascinats per la Revolució comunista. Es per això que, en aquest apartat us oferim una miscel·lània de viatgers, sense cap connexió entre ells, que destaquen per la seva importància intel·lectual o per la curiositat bibliogràfica de la seva obra. Walter Benjamin (1892-1940), un dels més grans intel·lectuals del segle XX i un declarat marxista, va viatjar a l'URSS a finals del 1926, i hi romandria gairebé dos mesos. En la seva obra, Diario de Moscú, explicaria les seves impressions del viatge. Descriu, decebut, l’ambient cultural de la URSS. Sosté que l’art d’avantguarda no existeix i descriu als artistes com buròcrates, dirà “el partido tomó un viraje reaccionario en las cuestiones culturales” (Benjamin, 1988). Va manifestar sempre simpatia per l’obra i la vida del gran estrateg de la Revolució de 1917, junt amb Lenin, Lleó Trotski. Benjamin, W. (1988). Diario de Moscú. Madrid : Taurus. André Gide (1869-1951), comunista de cor i admirador de la Revolució, va viatjar a la Unió Soviètica per a constatar els grans avenços socials i culturals i els va reflectir a l’obra Retour de l’U.R.S.S. Anys després retornaria, no obstant, el que va trobar allà va ser una dictadura i les mateixes injustícies, al seu judici, del vell tsarisme. A l’obra Retouches à mon retour de l’U.R.S.S de 1937 plasma la seva desil·lusió. Gide, A. (1936). Retour de l’U.R.S.S. Paris : Gallimard. H. G. Wells (1866-1946), el famós novel·lista de literatura fantàstica sempre es va interessar per l’esdevenir de la societat i, com a molts intel·lectuals occidentals, va deixar-se fascinar per la Revolució Russa i va pensar que es tractava de la solució als problemes generats pel sistema capitalista. Wells, H. G., & Baeza, R. (1920). Rusia en las tinieblas. [Madrid] : Calpe. Stefan Zweig (1881-1942), el gran escriptor austríac, va emprendre un viatge a Rússia el 1928. En el llibre explica la seva experiència durant les dues setmanes que va romandre, una síntesi perfecta d'observació i reflexió, atenta als més variats aspectes de la vida russa. Com era d'esperar, Zweig manifesta un especial interès per la vida literària russa, en especial amb l’emotiu homenatge que li fa a Tolstoi. Zweig, S. 1881-1942. (2014). Viaje a Rusia. Sequitur. Diego Hidalgo (1886-1961) , notari, intel·lectual i polític espanyol, va viatjar a l' URSS per a examinar el dret soviètic i la seva aplicació, però confessa que, sobretot, el que vol és comprovar de primera mà el que es diu de la Unió Soviètica des del 1917. Recull les seves notes de viatge al llibre Un notario español en Rusia, l’interés del qual recau en l’atracció que va exercir la Revolució en individus d’una classe social que, a priori, no haurien d’haver-se sentit interessats i atrets per ella. Hidalgo, D. (1929). Un Notario español en Rusia. Madrid : Cenit. Fernando de los Ríos Urruti (1879-1949), catedràtic i diputat socialista, va viatjar a la Unió Soviètica com a delegat del Partido Socialista Obrero Español, a la tardor de 1920 per a valorar les possibilitats d’ingrés del PSOE en la III Internacional . Al seu llibre Mi viaje a la Rusia sovietista narra de primera mà la seva experiència i deixa albirar l’orientació antidemocràtica i totalitària del nou règim. Sense ocultar la seva admiració cap a Lenin i els militants bolxevics, tampoc amaga una crítica coherent que destaca la manca dels principis d’igualtat i llibertat. Precisament, respecte a aquest darrer principi li va formular a Lenin la pregunta de quan s’establiria la llibertat a la Unió Soviètica i Lenin va contestar amb la famosa frase "Llibertat, per a què?" Ríos Urruti, F. de los. (1922). Mi viaje a la Rusia sovietista. Madrid : Calpe. Sofía Casanova (1861-1958), escriptora i periodista, va ser la primera espanyola corresponsal a Rússia. Va presenciar en directe l’esclat de la Revolució, amb l’aixecament dels bolxevics i els trets del buc Aurora. Tot i que no simpatitza ideològicament amb els bolxevics i els acusa de substituir l’absolutisme anterior amb un “terrorismo de abajo” (Casanova & López Cordón, 1990), procura apropar-se a ells i comprendre’ls i, com a bona informadora, rebutja els prejudicis del seu entorn burgés, que els demonitza. Una dona amb una vida i una literatura que no volíem deixar a l’oblit. Com a curiositat bibliogràfica us oferim la seva obra infantil Viajes y aventuras de una muñeca española en Rusia, de 1920. La Rússia bolxevic des del punt de vista d’una nina, per la pionera del periodisme espanyol. Casanova, S., & Larraya, J. A. G. (1920). Viajes y aventuras de una muñeca española en Rusia. Burgos : Hijos de Santiago Rodríguez.