Mapa Russia

La Guerra Civil Russa (1917-1923) La impopularitat del tsar Nicolau II va propiciar el seu enderrocament a la Revolució del febrer de 1917. L’absència d’un govern central fort va permetre el sorgiment del nou fenomen polític dels soviets, centres de poder paral·lels dispersos per tot el país, essent especialment actius a la capital, Sant Petersburg. Malgrat el seu reduït número, els bolxevics, actius i ben organitzats, van anar concentrant el poder real i van estar en condicions de fer caure el govern provisional d’Aleksandr Kérenski i de donar lloc a la Revolució Bolxevic d’octubre de 1917. L’assalt del poder per part dels bolxevics l’octubre de 1917 va generar altres intents revolucionaris similars a d’altres països europeus: Hongria, Txecoslovàquia, Bulgària, Alemanya i fins i tot Suïssa. En algun moment aquests països van avaluar la possibilitat de convertir-se en aliats de la Rússia Roja. Paral·lelament, a Rússia, les autoritats bolxevics es disposaren a enfrontar l’Exèrcit Blanc, un exèrcit contrarevolucionari format fonamentalment per antics guàrdies tsaristes i persones contràries al nou poder bolxevic que va comptar amb l’ajut de petits contingents de l’Europa occidental provinents de països com la República Francesa i el Regne Unit, Polònia, Xina i Japó. Després d’anys de guerra, l’Exèrcit Roig, ben organitzat per Trotski, va acabar triomfant sobre les forces contrarevolucionàries. La Guerra Civil Russa (1917-1921) MAPA 5(Duby, 1992) Ampliar Com a resultat de la Guerra Civil Russa, algunes regions i països que havien estat declarats independents arran del Tractat de Pau de Brest-Litovsk, com ara Ucraïna, van ser reincorporats a l’Estat bolxevic. Per la seva part, Finlàndia va firmar el 1920 amb la Rússia bolxevic el Tractat de Tartu, pel qual desocupava Carèlia a canvi d’obtenir una sortida al Mar Àrtic amb l’annexió de la ciutat de Petsamo. Igualment, Polònia va firmar amb la Rússia bolxevic la Pau de Riga (18 de març del 1921), que suposava un repartiment d’àrees disputades i delimitava la frontera entre Rússia i Polònia amb un resultat sensiblement favorable a Polònia, que s’expandia per l’est i recuperava una frontera similar a l’anterior a la repartició de Polònia del 1772. Per la seva banda, Estònia, Letònia i Lituània van mantenir una efímera independència que es veuria negada amb la seva annexió durant la Segona Guerra Mundial. Consolidació de la Unió Soviètica MAPA 6 (Milner-Gulland, 1994) Ampliar

La Revolució de 1905 Les insurreccions havien estat un element habitual al llarg de la història russa, però la insurrecció del 1905 va suposar un punt d’inflexió molt important. El 22 de gener del 1905 , jornada coneguda com a «Diumenge Sagnant», va haver-hi una marxa pacífica de protesta a Sant Petersburg. L'objectiu era lliurar al tsar una petició de millores laborals i no responia a cap consigna política: era fonamentalment una marxa obrera i camperola, formada per famílies treballadores. Va ser cruelment reprimida per soldats d'infanteria i cosacs, davant del Palau d'Hivern. La cruenta repressió va provocar un allau de protestes a tota Rússia. Les revoltes es van multiplicar durant tot l'any, culminant el novembre. La Revolució de 1905 MAPA 3 (Barnes & Lieven, 2015) Ampliar La revolució de 1905 va revifar un fort sentiment anti-tsarista en diverses parts de Rússia i va propiciar algunes insurreccions camperoles contra els terratinents que s’allargarien fins 1908. Malgrat tot, des del 1905, la cruel repressió de les forces tsaristes, la introducció i ampliació d’alguns drets civils, la promulgació d’una nova Constitució i la implantació de la Duma van salvar la situació pel règim tsarista momentàniament.

L’Imperi Rus a la I Guerra Mundial Abans de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), l’Imperi Rus es va posicionar amb la República Francesa i el Regne Unit contra les Potències Centrals, formant part de la Triple Entesa. Al llarg de la guerra, l’Imperi Rus va acumular nombrosos fracassos en el front de guerra oriental. Els avenços negatius en la Gran Guerra i la pèrdua de milions de vides de soldats russos va afavorir el clima d’erosió institucional i de tensió social que va propiciar la Revolució Russa de l’any 1917. La necessitat de consolidar la Revolució, així com la promesa que havien fet prèviament els bolxevics, va conduir aquests a negociar, liderats per Trotski, amb les autoritats alemanyes el Tractat de Pau de Brest-Litovsk (3 de març del 1918), que va suposar grans pèrdues territorials. L’Imperi Rus en la Primera Guerra Mundial (1914-1918) MAPA 4 (Haywood, Catchpole, Hall, & Barratt, 1999) Ampliar

DE RÚSSIA A L'URSS EN MAPES L’evolució del territori rus està intrínsecament lligada a la seva història i les seves ambicions imperialistes i geoestratègiques. Parlar de la complexa evolució territorial de Rússia i les seves adquisicions territorials al llarg de la història suposaria una tasca que no podríem abastar en aquesta exposició. Per això ens centrarem, fonamentalment, en la cartografia que contempla la realitat territorial russa des de principis del segle XX fins a la creació de l'URSS el 1922, proporcionant informació a partir de mapes del nostre fons que sintetitzen els diferents canvis territorials que experimentaren les fronteres de Rússia. Disposeu d’una completa bibliografia per aprofundir en aquest camp de la geografia, tant des del punt de vista de la geografia física com de la geografia humana i política. Expansió territorial de Rússia entre 1533-1894 L’expansió territorial de Rússia, continental en els seus orígens, guarda una estreta relació amb la voluntat, existent des del segle XVI, d’assegurar algunes sortides marítimes. Aquesta pretensió explica en bona mesura la freqüència de conflictes bèl·lics entre l’Imperi Rus i l’Imperi Otomà així com l’intervencionisme rus en escenaris com el balcànic. Formació de l’Imperi Rus (1689-1900) MAPA 1 (Duby, 1992) Ampliar Les colònies d’ultramar de Rússia van ser els territoris que, tot i pertànyer a l’Imperi Rus, es trobaven separats del nucli continental de Rússia. L’Imperi Rus s'expandí sobretot continentalment, però a finals del segle XVIII va iniciar una expansió ultramarina; exceptuant Alaska, però, la majoria de les colònies van ser poc importants donades les seves dimensions, els seus recursos econòmics i humans, l’escassa incidència de colons russos i el seu allunyament respecte l’Imperi. Algunes de les colònies d’ultramar de Rússia van ser les Illes Jòniques, Hawaïï, Lüshunkou o l’efímera Somàlia russa. L’Imperi Rus va aconseguir la seva màxima extensió a mitjans del segle XIX. L’expansió per Àsia Central va portar Rússia fins l’Afganistan i a diversos conflictes amb l’Imperi Britànic. A l’Orient, la debilitat de la Xina va permetre l’expansió de Rússia. Alaska fou venuda l’any 1867 als estatunidencs. Colonialisme i expansió territorial MAPA 2 (Milner-Gulland, 1994) Ampliar MAPA 2 Detall (Milner-Gulland, 1994) Ampliar

El naixement de l'URSS. L'URSS: Evolució de la situació administrativa de 1921 a 1924 MAPA 7 (Duby, 1992) Ampliar Un cop el resultat de la Guerra Civil Russa es va decantar clarament a favor de l’Exèrcit Roig i aquest intentava sufocar els darrers focus de resistència contrarevolucionària, com el districte d’Ayan-Maysky, un grup de delegats plenipotenciaris de les diverses Repúbliques Socialistes Soviètiques (Rússia, Transcaucàsia, Ucraïna i Bielorússia) es van reunir i van aprovar el desembre del 1922 la Declaració de la Creació de l'URSS i el Tractat de Creació de l'URSS (format per 26 articles), dos documents que van establir el naixement de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques com a unió federal de les entitats existents, que delimità i clarificà les competències de les diferents Repúbliques Soviètiques i que establí la ciutadania soviètica i la capitalitat a Moscou, entre altres punts. Aquest sistema d’unió jurídica i territorial, que es confirmaria i legitimaria amb la segona Constitució de l'URSS del 1924, perduraria amb diferents reestructuracions i incorporacions territorials (especialment en època de Stalin) fins la caiguda de l'URSS (1991) i, malgrat el seu relatiu grau de descentralització, no va aconseguir evitar les diferents tensions nacionalistes centrífugues al seu si. La formació de l'URSS (1923-1940) MAPA 8 (“Blog de Historia del Mundo contemporáneo: el nacimiento de la URSS (1922). Símbolos del Estado Soviético,” n.d.) Ampliar