APOL·LO I DAFNE

Els atributs més comuns d'Apol·lo eren l'arc i les fletxes , o també una lira o una cítara, ja que era el déu de la música, i també el plectre i l'espasa. La palmera també li era consagrada perquè hi havia nascut a sota d'una a Delos. Entre els animals que li estaven consagrats, s'incloïen els llops, els dofins i els cabirols, els cignes i les cigales, falcons, cornelles, corbs i serps, els ratolins i els grifons. Apol·lo és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la caça). També se'l coneix com a Phoebus.

Era filla, segons les diferents versions, del déu ric Lladó d'Arcàdia amb Gea o del déu fluvial Peneo de Tesalia amb Creúsa, nimfa de les aigües i sacerdotessa de Gea. Dafne és un nom propi femení d'origen grec i deriva del nom grec Δάφνη (dafnh), que vol dir «llorer». A la mitologia grega Dafne era una dríade (nimfa dels arbres) i una caçadora consagrada d’Ártemis i per tant, rebutjava qualsevol tipus d'amor masculí i no volia casar-se, per això va ser la protagonista d'una desgraciada història d'amor amb Apol·lo.

Ovidi relata aquest mite entre Apol·lo i Dafne en el poema La MetamorfosiQuan Apol·lo va vèncer a la serp Pitó, es va enorgullir enormement per la seva gesta i va començar a presumir entre els déus, especialment amb Eros, déu de l'Amor, a qui va decidir donar-li una lliçó. Eros va disparar una de les seves fletxes de punta d'or (les que infonien amor) contra Apol·lo i una altra de punta de plom (que infonia desdeny i odi) contra Dafne, cerciorant-se així que aquesta li rebutjaria sense pietat. A Apol·lo després del llançament d'Eros, li va sobrevenir una violenta passió per Dafne i va començar a perseguir-la sense compassió. Aquesta va córrer i córrer, fugint d'ell, però va arribar un moment en què defallia de cansament i, va demanar ajuda al seu pare, qui just al moment en què Apol·lo va aconseguir abraçar-la, va convertir a la nimfa en un arbre de llorer. Des de llavors Apol·lo va quedar enamorat d'aquest arbre, ho va adoptar com a símbol seu i tallant algunes branques es va fer una corona de llorer, convertint des de llavors aquest objecte en recompensa de poetes, artistes i guerrers. Una altra llegenda parla d'un tal Leucip, fill d'Anomeu, que també es va enamorar de Dafne i es va disfressar de dona per participar en els seus jocs i divertiments al costat de totes les seves amigues. Va ser descobert per Apol·lo, qui va provocar la seva mort a les mans d'aquestes dones que s'entretenien amb Dafne.Una altra versió afirma que Dafne va demanar ajuda a Gea, la Terra, qui es va obrir en el lloc on ella es trobava, la va recollir i va posar en el seu lloc un arbre de llorer.