ABP. CEGATOX
Juan Jesús
Created on April 13, 2017
More creations to inspire you
LET’S GO TO LONDON!
Personalized
SLYCE DECK
Personalized
ENERGY KEY ACHIEVEMENTS
Personalized
CULTURAL HERITAGE AND ART KEY ACHIEVEMENTS
Personalized
ABOUT THE EEA GRANTS AND NORWAY
Personalized
DOWNFALLL OF ARAB RULE IN AL-ANDALUS
Personalized
HUMAN AND SOCIAL DEVELOPMENT KEY
Personalized
Transcript
'Baño en Asnières', Georges Seurat 1883-1884 Puntillismo Óleo sobre tela National Gallery de Londres.
Tècniques
Autors
Exemples
PUNTILLISME PER APROXIMACIÓ AMB UN TO
PUNTILLISME A COLOR
BOLETES DE PAPER DE SEDA
MOSAIC
TRENCADÍS
BOTONS
L'Impressionisme és un moviment pictòric que sorgeix a França a la fi del S. XIX en contra de les fórmules artístiques imposades per l'Acadèmia Francesa de Belles Arts, que fixava els models a seguir i patrocinava les exposicions oficials al Saló parisenc.
L'objectiu dels impressionistes era aconseguir una representació del món espontània i directa.
L'Impressionisme parteix de l'anàlisi de la realitat.
Fins ara la pintura reproduïa un escenari en el qual passava un esdeveniment que conformava el missatge per a l'espectador.
Ara, es vol que l'obra reproduïsca la percepció visual de l'autor en un moment determinat, la llum i el color real que emana de la natura en l'instant en què l'artista el contempla.
Es centraran en els efectes que produeix la llum natural sobre els objectes i no en la representació exacta de les seves formes ja que la llum tendeix a difuminar els contorns.
Veuen colors que conformen coses, i això és el que plasmen, formes compostes per colors que varien en funció de les condicions atmosfèriques i de la intensitat de la llum.
Tot això fa que elaboren una sèrie d'un mateix objecte en diferents circumstàncies atmosfèriques i temporals, no els importa l'objecte, sinó les variacions cromàtiques que pateix aquest al llarg del dia.
Els impressionistes van eliminar els detalls minuciosos i tan sols van suggerir les formes, emprant per a això els colors primaris (blau, vermell i groc) i els complementaris (taronja, verd i violeta).
Van aconseguir oferir una il·lusió de la realitat aplicant directament sobre el llenç pinzellades de color curtes i juxtaposades.
Encara que les troballes de l'impressionisme francès van resultar decisives per a la pintura de la S. XX, conceptes com els de llum i color es trobaven ja en la pintura veneciana de mitjan el segle XVI.
Efectes que també són presents en obres realitzades per Hals, Velázquez i Goya.
Els antecedents immediats els trobem en els pintors com John Constable, Turner, Corot i a l'escola de Barbizón, amb la seva aportació de la pintura a l'aire lliure.
El terme impressionistes els va ser imposat de manera pejoratiu pel crític Louis Leroy al veure l'obra de Monet Impressió capvespre o Impressió sol naixent a l'exposició de 1874.
L'habitual era exposar al Saló Oficial, però els nous artistes, coneguts com "Els rebutjats ", havien de buscar llocs alternatius on els permetessin exhibir les seves obres.
Així, la primera exposició impressionista va tenir lloc el 15 d'Abril de 1874 al Saló de l'fotògraf Nedar. Les figures principals de el moviment van ser Eduard Manet, Degas, Claude Monet, Auguste Renoir, Morisot, Pisarro i Sisley.
Tècniques
Autors
Exemples
RETOLADORS
LÍNIES GEOMÈTRIQUES
RETOLADORS AMB UN TO
COMPOSICIÓ AMB FILS
CLAUS I FILS
L'Impressionisme és un moviment pictòric que sorgeix a França a la fi del S. XIX en contra de les fórmules artístiques imposades per l'Acadèmia Francesa de Belles Arts, que fixava els models a seguir i patrocinava les exposicions oficials al Saló parisenc.
L'objectiu dels impressionistes era aconseguir una representació del món espontània i directa.
L'Impressionisme parteix de l'anàlisi de la realitat.
Fins ara la pintura reproduïa un escenari en el qual passava un esdeveniment que conformava el missatge per a l'espectador.
Ara, es vol que l'obra reproduïsca la percepció visual de l'autor en un moment determinat, la llum i el color real que emana de la natura en l'instant en què l'artista el contempla.
Es centraran en els efectes que produeix la llum natural sobre els objectes i no en la representació exacta de les seves formes ja que la llum tendeix a difuminar els contorns.
Veuen colors que conformen coses, i això és el que plasmen, formes compostes per colors que varien en funció de les condicions atmosfèriques i de la intensitat de la llum.
Tot això fa que elaboren una sèrie d'un mateix objecte en diferents circumstàncies atmosfèriques i temporals, no els importa l'objecte, sinó les variacions cromàtiques que pateix aquest al llarg del dia.
Els impressionistes van eliminar els detalls minuciosos i tan sols van suggerir les formes, emprant per a això els colors primaris (blau, vermell i groc) i els complementaris (taronja, verd i violeta).
Van aconseguir oferir una il·lusió de la realitat aplicant directament sobre el llenç pinzellades de color curtes i juxtaposades.
Encara que les troballes de l'impressionisme francès van resultar decisives per a la pintura de la S. XX, conceptes com els de llum i color es trobaven ja en la pintura veneciana de mitjan el segle XVI.
Efectes que també són presents en obres realitzades per Hals, Velázquez i Goya.
Els antecedents immediats els trobem en els pintors com John Constable, Turner, Corot i a l'escola de Barbizón, amb la seva aportació de la pintura a l'aire lliure.
El terme impressionistes els va ser imposat de manera pejoratiu pel crític Louis Leroy al veure l'obra de Monet Impressió capvespre o Impressió sol naixent a l'exposició de 1874.
L'habitual era exposar al Saló Oficial, però els nous artistes, coneguts com "Els rebutjats ", havien de buscar llocs alternatius on els permetessin exhibir les seves obres.
Així, la primera exposició impressionista va tenir lloc el 15 d'Abril de 1874 al Saló de l'fotògraf Nedar. Les figures principals de el moviment van ser Eduard Manet, Degas, Claude Monet, Auguste Renoir, Morisot, Pisarro i Sisley.
Tècniques
Autors
Exemples
HENRY MATISSE
COLLAGE CARTOLINES
PINTURA PLANA
PINTURA PLANA
DISSENY GRÀFIC
COLLAGE CARTOLINES
COLLAGE CARTOLINES
L'Impressionisme és un moviment pictòric que sorgeix a França a la fi del S. XIX en contra de les fórmules artístiques imposades per l'Acadèmia Francesa de Belles Arts, que fixava els models a seguir i patrocinava les exposicions oficials al Saló parisenc.
L'objectiu dels impressionistes era aconseguir una representació del món espontània i directa.
L'Impressionisme parteix de l'anàlisi de la realitat.
Fins ara la pintura reproduïa un escenari en el qual passava un esdeveniment que conformava el missatge per a l'espectador.
Ara, es vol que l'obra reproduïsca la percepció visual de l'autor en un moment determinat, la llum i el color real que emana de la natura en l'instant en què l'artista el contempla.
Es centraran en els efectes que produeix la llum natural sobre els objectes i no en la representació exacta de les seves formes ja que la llum tendeix a difuminar els contorns.
Veuen colors que conformen coses, i això és el que plasmen, formes compostes per colors que varien en funció de les condicions atmosfèriques i de la intensitat de la llum.
Tot això fa que elaboren una sèrie d'un mateix objecte en diferents circumstàncies atmosfèriques i temporals, no els importa l'objecte, sinó les variacions cromàtiques que pateix aquest al llarg del dia.
Els impressionistes van eliminar els detalls minuciosos i tan sols van suggerir les formes, emprant per a això els colors primaris (blau, vermell i groc) i els complementaris (taronja, verd i violeta).
Van aconseguir oferir una il·lusió de la realitat aplicant directament sobre el llenç pinzellades de color curtes i juxtaposades.
Encara que les troballes de l'impressionisme francès van resultar decisives per a la pintura de la S. XX, conceptes com els de llum i color es trobaven ja en la pintura veneciana de mitjan el segle XVI.
Efectes que també són presents en obres realitzades per Hals, Velázquez i Goya.
Els antecedents immediats els trobem en els pintors com John Constable, Turner, Corot i a l'escola de Barbizón, amb la seva aportació de la pintura a l'aire lliure.
El terme impressionistes els va ser imposat de manera pejoratiu pel crític Louis Leroy al veure l'obra de Monet Impressió capvespre o Impressió sol naixent a l'exposició de 1874.
L'habitual era exposar al Saló Oficial, però els nous artistes, coneguts com "Els rebutjats ", havien de buscar llocs alternatius on els permetessin exhibir les seves obres.
Així, la primera exposició impressionista va tenir lloc el 15 d'Abril de 1874 al Saló de l'fotògraf Nedar. Les figures principals de el moviment van ser Eduard Manet, Degas, Claude Monet, Auguste Renoir, Morisot, Pisarro i Sisley.
Tècniques
Autors
Exemples
COLLAGE AMB PAPER PINTAT
COLLAGE AMB REVISTES 1
COLLAGE AMB REVISTES 2
COLLAGE AMB REVISTES 3
COLLAGE AMB REVISTES 4
COLLAGE AMB REVISTES 5
Ilustracines con texturas from juan_jesus verdeguer
COLLAGE 3D
L'Impressionisme és un moviment pictòric que sorgeix a França a la fi del S. XIX en contra de les fórmules artístiques imposades per l'Acadèmia Francesa de Belles Arts, que fixava els models a seguir i patrocinava les exposicions oficials al Saló parisenc.
L'objectiu dels impressionistes era aconseguir una representació del món espontània i directa.
L'Impressionisme parteix de l'anàlisi de la realitat.
Fins ara la pintura reproduïa un escenari en el qual passava un esdeveniment que conformava el missatge per a l'espectador.
Ara, es vol que l'obra reproduïsca la percepció visual de l'autor en un moment determinat, la llum i el color real que emana de la natura en l'instant en què l'artista el contempla.
Es centraran en els efectes que produeix la llum natural sobre els objectes i no en la representació exacta de les seves formes ja que la llum tendeix a difuminar els contorns.
Veuen colors que conformen coses, i això és el que plasmen, formes compostes per colors que varien en funció de les condicions atmosfèriques i de la intensitat de la llum.
Tot això fa que elaboren una sèrie d'un mateix objecte en diferents circumstàncies atmosfèriques i temporals, no els importa l'objecte, sinó les variacions cromàtiques que pateix aquest al llarg del dia.
Els impressionistes van eliminar els detalls minuciosos i tan sols van suggerir les formes, emprant per a això els colors primaris (blau, vermell i groc) i els complementaris (taronja, verd i violeta).
Van aconseguir oferir una il·lusió de la realitat aplicant directament sobre el llenç pinzellades de color curtes i juxtaposades.
Encara que les troballes de l'impressionisme francès van resultar decisives per a la pintura de la S. XX, conceptes com els de llum i color es trobaven ja en la pintura veneciana de mitjan el segle XVI.
Efectes que també són presents en obres realitzades per Hals, Velázquez i Goya.
Els antecedents immediats els trobem en els pintors com John Constable, Turner, Corot i a l'escola de Barbizón, amb la seva aportació de la pintura a l'aire lliure.
El terme impressionistes els va ser imposat de manera pejoratiu pel crític Louis Leroy al veure l'obra de Monet Impressió capvespre o Impressió sol naixent a l'exposició de 1874.
L'habitual era exposar al Saló Oficial, però els nous artistes, coneguts com "Els rebutjats ", havien de buscar llocs alternatius on els permetessin exhibir les seves obres.
Així, la primera exposició impressionista va tenir lloc el 15 d'Abril de 1874 al Saló de l'fotògraf Nedar. Les figures principals de el moviment van ser Eduard Manet, Degas, Claude Monet, Auguste Renoir, Morisot, Pisarro i Sisley.